El cas és que m'ha donat per recordar quan a Can Ricart, Josep Saldaña ens parlava de Joseph Beuys i el seu concepte d'escultura social. La idea que el teu treball pugui col·laborar a modificar la realitat social que t'envolta és molt suggerent i alhora perillosament egocèntrica. En tot cas i respecte al tema en qüestió, es plantegen dues premises.

En primer lloc, el conegut i reclamat dret a la informació. Aquest dret no genera controvèrsia com a concepte però si en els seus límits, condicions, etc. Hi ha molts que pensen que la societat en general no ho ha de saber tot, que hi ha coses que és millor que només les sàpiguen uns pocs (solen ser organismes vinculats amb el poder governamental). D'aquí han sorgit infinitat de trames cinematogràfiques i un bon nombre de conspiranoies. Hem passat d'una societat productiva, on els únics secrets importants eren industrials i militar-estratègics, a una societat especulativa, on gairebé tot és susceptible poder ser especulat i per tant els secrets s'han estès com una epidèmia.

Les xarxes socials, les webs 2.0, blocs, smartphones, etc. han crescut en aquest context. Aquestes eines han creat una veritable xarxa horitzontal i han suposat un problema irresoluble, de moment, pel poder que controla els mitjans verticals de comunicació, sempre emetent de dalt a baix. Les seves estratègies són múltiples, des d'intentar el disbarat de controlar internet, que de facto és impossible a inundar la xarxa d'escombraries per crear un totum revolutum on no sigui factible discernir les engrunes de realitat. Han fracassat, de moment, en cada intent. Els usuaris han sabut, en la majoria dels casos, discernir entre els fakes i han esquivat les tanques posades a la muntanya. Si tenim en compte la quantitat d'informació que circula per la xarxa, el% de "notícies falses" que triomfen com "memes" és relativament petit. Només cal repassar els "trending topics" per comprovar-ho.

En tot cas, el dret a la informació exigeix ​​algun esforç per part del ciutadà. Els mass media tradicionals estan en mans (potser sempre ho van estar) de la mateixa oligarquia que decideix que hem o no de saber. Al marge de filiacions polítiques, els grups empresarials i les seves connexions amb el gran capital desactiven diaris i televisions com a eines eficaces per descodificar la complexa realitat i extreure'n informació veraç. Sempre amb honroses i escasses excepcions. Així les coses, la tasca de "espigolar" notícies i agrupar em sembla d'allò més oportuna. Parlo d'espigolar com ho fa Agnès Varda a la seva pel.lícula "Els espigadors i la espigadora". És a dir, recollir de les escombraries "digital" allò que pot ser útil en un altre context.

El segon aspecte, és la responsabilitat de saber. A la novel·la "Tu, meu" de Erri de Luca, el pubertari protagonista vol conèixer el secret que, intueix amaga la joveneta de qui s'enamora. Un cop descobert, la seva vida canvia, ja no pot seguir com abans. Adquireix una responsabilitat per tenir aquesta informació que no pot eludir. La seva vida sofreix una mutació, i no asseguraria que a millor, per saber. Això mateix, canviant d'escala i sense el ball hormonal del noi, ens hauria de succeir a tots. La informació és poder, cert, just per això hi ha molts interessats en què no la tinguem. Però alhora, la informació compromet.

Retornant al principi, al 1967, Beuys funda el German Student Party (Partit Alemany dels Estudiants), donant començament a la seva activitat política, anomenada per l'artista "escultura social" més tard entraria en el partit dels verds. La seva idea era que el seu treball contribuís a la "presa de posició" del públic. Un cop es pren una posició, aquesta obliga a actuar en conseqüència. Com en els escacs, un cop situat l'alfil en diagonal amb la reina contrària o bé s'assumeix la seva pèrdua o bé es trama la seva funció d'esquer, el que no pot fer-se, si un vol guanyar, és col·locar-lo allà i esperar que no hi hagi conseqüències. Entenent l'art com la capacitat de transformar la realitat social i política del seu entorn, Joseph Beuys diu: Cada home és un artista. La qüestió és la capacitat de cada un en el seu lloc de treball, el que compta és la capacitat d'una infermera o un agricultor per esdevenir una força creativa i reconèixer-la com part d'un deure artístic a complir.

Vull creure que això segueix sent possible i que les hores que inverteixo en cercar, comentar, analitzar i penjar notícies, són part d'un treball col·lectiu de molts nodes de la xarxa, que entre tots generem un sistema alternatiu d'informació. Vull creure que els usuaris d'aquesta xarxa veuen complert el seu dret a la informació i sobretot, vull creure que aquesta informació els obligarà en algun moment a una "presa de posició". Entre altres coses, per això m'esforço a aportar dades d'iniciatives que ja existeixen de persones o grups que ja han "pres posició" i estan actuant en conseqüència. No vull que tot quedi en la simple constatació lacònica o irònica d'una realitat feridora. Com diu Beuys: "Ens esforcem aquí per presentar les coses que ocorren en la vida real, de manera que diem: veus, això existeix, pots utilitzar-ho ara mateix, et cal informar-te per saber on es troben els homes que treballen en aquest projecte i reforçar els grups d'homes que hi treballen, això també és important per a mi, el fet que avui es puguin donar indicacions concretes sobre la manera en què la transformació pugui ser verificada, amb aquest concepte de l'art social ".

Però això és un mitjà horitzontal i per tant, la resposta és possible. Arran d'algun post, he rebut crítiques, raonades la majoria de les vegades. També m'han aclarit dubtes o fins i tot corregit errors. He arribat a despenjar posts si he comprovat que, o bé eren falsos o bé la meva opinió sobre ells era del tot errònia. És així com, al mateix temps que actuo sobre el meu entorn, aquest m'afecta i em "modela". Sóc jo llavors el primer que formo part d'aquesta "escultura social" situant-me no sobre l'audiència si no entre ella, al seu costat.

En tot cas, tinc més de 1.000 raons per seguir fent-ho. Moltes gràcies a tots per estar aquí.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/llibres/llibre/m--s-de-1-000.html