Com a punt d'inici d'aquesta investigació, partim d'un esdeveniment concret: l'exposició "Quatre gràfics" que es va realitzar a la Sala Gaspar, la galeria d'arts més prestigioses del moment a Barcelona (on exposaven Picasso, Miró o Tàpies), del 18 de setembre al 8 d'octubre de 1965 i que mostrava obres dels dissenyadors i il • lustradors, Ricard Giralt Miracle, Joan Pedragosa i Josep Pla-Narvona. (...)
El nostre sistema de treball ha estat gairebé tan atzarós com la mateixa història del disseny gràfic. Malgrat tot, hem establert la recerca sota els paràmetres següents:
Hem prestat una atenció especial a peces transgressores, ja sigui en el fons o en la forma, peces fetes buscant la complicitat del públic al qual van dirigides, peces realitzades amb mitjans limitats però que fan aportacions importants per ampliar els límits expressius i conceptuals habituals, peces que experimenten amb la tecnologia i els nous llenguatges, peces que se situen en terra de ningú, entre l'art i el disseny, peces mestisses, en les quals s'entrecreuen diferents disciplines. D'altra banda, no ens hem fixat tant en els noms, en els autors, com en l'interès concret de les peces.
Un dels paràmetres que hem tingut en compte és el de la quantitat de peces gràfiques editades i impreses. Ens hem allunyat de les produccions de tiratge massiu. Hem inclòs, principalment, aquells treballs amb tiratges curts o limitats i que, simètricament, han estat rebuts per un públic limitat.
Un altre criteri utilitzat és el del temps. Quan ens hem submergit més en el fons i hem mirat cap enrere, hem robat peces gràfiques que ja tenen els seus anys i que ens han semblat interessant tornar a ensenyar-les, donar-les a conèixer a un públic jove que potser desconeixia la seva existència o, potser, l'havia oblidat.

També hem afavorit el "privat", o "personal", en contraposició al "públic". Mentre moltes comunicacions culturals i institucionals ha estat l'abast de la societat en general, hi ha moltes peces gràfiques que han estat transitat amb una certa clandestinitat, només vistes per aquells que estaven directament implicats en el procés de creació-difusió i que, de ben segur , s'han difós en àmbits reduïts.
Hem marcat els Premis Laus (els únics premis d'àmbit estatal que recullen de forma anual i amb continuïtat els treballs de disseny gràfic des de la primera convocatòria, l'any 1964, fins ara) com van refer ja reconegut, com a línia de flotació visible, i ens hem capbussat per recollir la majoria de les peces per sota d'aquesta frontera que marca una certa "institucionalització" o "oficialitat". Tot i així, de vegades, ens hem apropiat de peces prou conegudes però que pel seu caràcter, per la tècnica utilitzada o pel seu contingut, han marcat una línia d'inflexió lluny de l'academicisme i que, fins i tot, s'han convertit en model per a investigacions fèrtils.

De manera conscient, hem fugit de territori de la publicitat, perquè respon a paràmetres lògicament diferents al d'aquest estudi. De la mateixa manera trobarem poques peces vinculades amb el packaging o la identitat corporativa: la raó és que la majoria d'aquests encàrrecs, sotmesos a uns estrictes requeriments econòmics i de màrqueting, d'un esperit clarament comercial, o institucional, s'allunyen del caràcter innovador i sovint subversiu que respiren les peces escollides. (...)

Si bé l'àmbit d'actuació és el territori de Catalunya, és cert que la major part de produccions gràfiques recollides són principalment de Barcelona. Les raons són òbvies, d'una banda, la quantitat de professionals que treballen i de l'altra, el gran nombre d'esdeveniments que cal comunicar i de moviments "alternatius" que conviuen a la ciutat, ens aboquen a un cert centralisme. (. ..)
No obstant això, hem recollit peces de tot el Principat i algunes provenen de les Illes Balears i de València, en un intent de donar ressonància als moviments o grups d'activistes gràfics que han sorgit d'una forma més o menys activa durant el període d'estudi i que, sovint, han estat en contacte amb altres nuclis dels Països Catalans. (...)

Voldríem deixar clar que el resultat de la nostra recerca és tant sols una aproximació personal, naturalment subjectiva, i que, per tant, no pretén marcar una catalogació del que és bonic deixant fora del que no ho és. L'objectiu principal és recuperar peces que ens atrauen, que ens han aportat informació i que ens diverteixen. I que, al mateix temps, en la majoria dels casos, no han estat presents en les grans exposicions sobre disseny gràfic que s'han fet al nostre país. Esperem que per a vosaltres també sigui una eina útil per redescobrir treballs, autors i tendències

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/catalegs/cataleg/grafiques-ocultes.html