Qui més qui menys ha canviat els llums de casa per posar-ne de baix consum en comptes deis d’incandescència. L’operació implica una petita despesa, però els nous duren més i consumeixen menys. Per tant, a banda de reduir la factura de la llum, contribuïm a evitar el canvi climàtic. El problema, arriba quan casa teva és una ciutat i, a més de llums, tens semàfors.
L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat la renovació de 10.000 semàfors. Havia convocat un concurs en què no només calia introduir els llums de leds —de baix consum— sinó també una nova carcassa i un sistema modular. El nou semàfor s’assembla poc al primer que es va instal·lar el 1927 a la cruïlla de Balmes amb Provença. Sorprèn que no tingui visera. No cal, la llum emesa és més intensa.
El primer que ens hem de preguntar és si cala canviar-los. No és temps de capritxos i l’operació ha costat 36 milions d’euros. Es innegable que els leds suposen un avenç:
un 85% d’estalvi energètic respecte al semàfor anterior. Una bombeta incandescent té un consum de 70 watts i la de leds. 11. A més, tenen una vida deu vegades més llarga que les bombetes tradicionals. Tanmateix, els antics semàfors també podien acollir els llums de baix consum. Per què el canvi de bàcul i carcassa? Fonts de l’Ajuntament ho raonen: “El més important és l’estalvi energètic, la millora de la visibilitat i la unificació dels semàfors dirigits des d’un únic centre de control de trànsit, cosa que permet una ràpida actuació en casos d’avaria o emergència. S’ha fet una actuació global i aixó inclou no només els leds sinó també el cablejat, la fibra òptica, el SAI [sistema d’alimentació interrompuda] i el regulador. Tots aquest canvis aconsellaven una renovació global”.

Semàfor Barcelona
I el disseny? Recordo un semàfor molt similar d’una empresa de Sevilla que va ser seleccionat als premis Delta de l’ADI-FAD. Però no és aquest el que tenim a la ciutat. La raó, em diuen des dels serveis de mobiliari urbá de l’Ajuntament, és el requeriment modular: “El que hem escollit és modular i és molt més lleuger, entre altres prestacions”. El nou model ha estat dissenyat i desenvolupat per l’empresa catalana Tandem i per l’espanyola Sice, i permet instal·lar càmeres de seguretat, plaques fotovoltaiques i antenes per a la transmissió de dades via wifi. Al mateix temps, permet afegir més mòduls sense desmuntar als ja instal·lats i fer les connexions elèctriques habituals.
L’Ajuntament s’ha quedat amb la propietat del model, que ara es diu Semàfor Barcelona, i pot explotar-lo comercialment. Un dels trets característics dels semàfors de la ciutat és que són grocs. I aixó no ha canviat, afortunadament. El que ha canviat és la manera com s’agafen al bàcul: estan en bandera. El nou semàfor respon al pla estratègic que va marcar La U urbana. El llibre blanc deis carrers de Barcelona. L’estudi fet pel FAD recomanava crear bàculs capaços d’incorporar el màxim d’elements possibles per evitar pals i pals sortint de les voreres.
Disseny i estratègia local per a un mercat global. Es una bona notícia. El que no s’entén tant és que l’Ajuntament es gasti 27.000 euros a promocionar el semàfor en 3.600 banderoles, 100 marquesines de carrer i 12 cartells lluminosos. Que són nous és obvi, que van millor ho demostraran amb l’ús, que són més segurs caldrà veure-ho i que són més sostenibles és cert, però amb matisos. Si valorem la sostenibilitat, no és lògic que ens diguin que amb l’operació no hi haurà semàfors vells. Potser sí que calia tenir semàfors joves en una ciutat obsessionada a semblar eternament jove.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/disseny/article/hist--ria-d--un-sem--for-.html