Disseny

Catifes, les illes domèstiques

Versió extensa del publicat a l'Ara. Diumenge 21 d'octubre de 2012

Si parlem de disseny de catifes al nostre país hem de parlar de Nani Marquina. Filla de dissenyador, Nani Marquina ha consolidat un projecte empresarial que aquest any celebra el 25è aniversari i que forma part de la història del nostre disseny i també del nostre futur. Perquè Marquina aposta per nous talents des de fa dècades i pel que sembla no té intenció de deixar-ho de fer. Aquest tret, juntament amb l'alta qualitat dels seus productes i un compromís social en la producció en països llunyans, fan de la seva empresa un referent.

___Explica'm els inicis.

___Vaig començar de manera casual. Estava a mig camí de l'interiorisme i el disseny d'objectes i vaig veure que hi havia un buit. Gairebé no hi havia cap lloc on es fessin catifes contemporànies. Abans les catifes eren un complement per a l'hivern, els terres eren freds i les calefaccions no eren habituals. Les catifes eren sinònim de confort i de vida. Es posaven on les famílies passaven més hores. Aquesta idea de senyalitzar un espai per relaxar-se em va agradar. Vaig començar a Tapicerías Gancedo provant de treballar amb moquetes industrials que després cosíem. Tot molt en precari.

___Què volies que fossin les catifes?

___Las catifes van abans que els mobles, el gest mínim per poder seure. M'agrada molt la frase del mon àrab "La catifa és una casa al desert". Jo volia fer com cases a dins de les cases. Tenen un component decoratiu però també marquen un espai. Alhora ens retornen a un entorn infantil, seure a terra.

___I decideixes muntar una empresa.

___Sí, llavors [parla del 1986-87] era més senzill muntar una empresa. Tenies una idea i t'hi llançaves. Hi havia poca demanda però era possible. Ara hi ha més demanda però arrencar és més difícil. Crec que aquest període que estem passant ens farà tornar a aquell model. Vam començar amb molt poc i anàvem fent fins a la crisi del 1993.

___¿És llavors quan comences a produir a fora?

___Sí. Amb la crisi vaig estar pensant a plegar, perquè el sistema de producció de les catifes mecàniques no era viable. Llavors vaig anar a l'Índia i vaig descobrir les possibilitats que em donava l'artesania. Tot va canviar. La flexibilitat, la qualitat i la varietat d'opcions em van seduir.

___Amb les empreses que produeixen fora sempre hi ha la sospita sobre les condicions en què es treballa, però vosaltres en comptes d'amagar-ho n'heu fet un valor.

___Recordo el primer catàleg en què vam incloure una imatge d'un treballador portant llana al cap. El dissenyador tenia dubtes sobre la imatge i jo li vaig dir: "No tinc cap dubte del que faig, així que no veig per què no ho puc explicar". Des de llavors sempre hem documentat els processos de producció, hem creat llaços amb les persones d'allà i hem vist com la seva vida millorava, no només per nosaltres, esclar. Ara altres empreses també ho han fet, però em sembla que si no hi ha una implicació personal com la que jo he tingut no s'obtenen els mateixos resultats.

___Com funciona el procés?

___Bé, nosaltres partim d'un disseny, nostre o d'un dissenyador extern, i anem allà amb la idea i fem prototips. Valorem quines opcions funcionen i anem fent. Com que som artesanals podem anar fent modificacions. Ells ens ajuden a innovar.

___I el disseny, com l'escolliu?

___Tenim un equip propi amb el qual sempre fem recerca. Alhora hi ha vegades que anem a buscar segons qui perquè ens agrada el que fa. I també estem oberts que ens portin idees.

___¿Treballeu per al mercat local o exterior?

___Aquí òbviament que sí, però el gruix del mercat és a l'estranger. És un sector minoritari i hem d'anar a buscar petits forats de mercat allà on siguin. En aquest moment estem en un 90% fora, molt a Europa i, des de fa un any i mig, els Estats Units són el primer mercat. I ara estem entrant al Japó i a la Xina.

___Però el segell de Barcelona no el perdeu, amb el showroom , per exemple.

___Aquest espai d'exposició a Barcelona ens va molt bé per portar distribuïdors i botigues de fora. I quan vénen no vens només les catifes, sinó també l'Eixample, la ciutat, la llum, etc. És el nostre món, i crec que és un dels nostres potencials.

___Projectes de futur?

___Estem començant a fer petits mobles més enllà de la catifa. Sempre vinculats amb l'artesania. Crec que en el futur hi haurà o l'objecte tecnològic i econòmicament molt ben resolt o l'objecte artesanal, que et connecta amb un lloc, amb un origen, uns materials, etc.

Bicicleta. Nani Marquina, Ariadna Miquel. Produeix: Nani Marquina

Cada catifa es realitza utilitzant 130/140 càmeres d'aire de bicicleta recollides i manipulades a l'Índia. Fabricada amb material cent per cent reciclat, aquesta exclusiva catifa ecològica avoca per la cura del medi ambient. Aquest disseny neix d'un treball d'investigació sobre la possibilitat d'usar goma reciclada per crear noves textures.

Flying Carpet. Emiliana Design. Produeix: Nani Marquina

Més que una simple catifa, Fying carpert proposa un espai a la llar arran de terra, una topografia tova i amigable. Emili Padrós i Ana Mir converteixen una catifa en un espai tridimensional per fer-hi vida. Qualsevol de les seves cantonades pot ser elevada mitjançant falques, convertint-la en una mena de sofà per llegir, veure la televisió o conversar. És més una illa que un moble, més un moble que una catifa.

Extended. Martí Guixé. Produeix: Nani Marquina

Una catifa contemporània que recupera la iconografia gràfica de les conegudes catifes perses. En un joc conceptual i cromàtic, cada zona de color representa la quantitat de to que hi ha a la catifa persa de l'interior del marc. Com si d’una recepta de cuina és tractés Martí Guixé ens mostra tots els ingredients per separat i al centre el resultat.

Catifes Terra – Lluna. Oscar Tusquets 1987. Produeix: Originalment de BD Ediciones de Diseño. Ara la versió lluna la produeix Nani Marquina

Passen per ser un símbol de la Barcelona dels vuitanta. Tusquets va utilitzar fotografies del planeta de la NASA al museu de la Ciència de Barcelona, fetes des d'un satèl·lit. El propi Tusquets va dir “Si durant tants anys s'ha representat la volta celeste en els sostres decorats, per què no posar, ara que sabem com es veu des del cel, la Terra als nostres peus?”.

Losanges. Ronan i Erwan Bouroullec. Produeix: Nani Marquina

Un Kilim senzill i un pel retro però amb una gran dificultat tècnica ja que es tracta de combinar 13 colors a través de la forma geomètrica del rombe, un gran repte per als artesans del nord del Pakistan.

Kala. Care and Fair. Produeix: Nani Marquina

En hindi, Kala significa “demà” i també “art”. Nani Marquina destina el guanys d’aquesta catifa colorista dissenyada per nens de l’India, al projecte i escola Care and Fair.

 

Damasco Night. Jordi Labanda. DAC

El conegut il·lustrador barceloní traspassa el seu imaginari glamurós a un estampat que tot i ser contemporani ens remet a les catifes clàssiques i fins hi tot als papers pintats. Són catifes de gran qualitat amb Tufting fet a mà a la India i amb un compromís de responsabilitat social de l’empresa.  DAC alhora treballa amb altres dissenyadors com David Delfin, o el duet Ailanto.

 

Kiwi Pedres. Francisco Cumellas. Francisco Cumellas

Catifa reversible realitzada en feltre de llana. Agafant com a referent  imita un jardí de còdols de riu també ens pot suggerir una munió de capolls de seda. Pel seu sistema de producció els “còdols” sempre surten iguals atorgant un valor de singularitat a la manufactura artesana.

 

Alfombra Trepitjada. Martin de Azua

Una catifa feta de l'espart amb què es fabriquen les soles de les espardenyes. El treball s’emmarca en una línea de recerca que fa anys que Martin de Azua i altres dissenyadors estan portant per vincular el disseny contemporani i l’artesania. La catifa està realitzada per dones artesanes de la regió de Múrcia

 

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/disseny/article/catifes--les-illes-dom--stiques.html