_{Claret Serrahima, Oscar Guayabero (Avui, 16 de desembre 08)}

Viquipèdia. Sovint els que ens dediquem a això d’escriure sobre la cultura utilitzem paraules
i termes que tenen lectures obertes, solapades, fins i tot idèntiques per segons qui ho llegeixi.
Aquí fem un refregit de termes que podem trobar a la Viquipèdia (l’enciclopèdia digital lliure).
Modern. Àmpliament utilitzada per tot allò que sigui nou, atrevit o amb vocació de modernitat. Tanmateix, el terme té altres lectures: aquí el Museu d’Art Modern va ser durant un temps on es recollia l’obra del Modernisme. També al moviment que arrenca amb la Bauhaus se li diu moviment modern. Fins i tot a l’art que es va fer des de les avantguardes de principis del segle XX, fins a la dècada dels 70, també se li diu art modern. És llavors una denominació temporal però també estètica.
Contemporani. Literalment vol dir que està succeint en el moment present. Tanmateix s’acostuma a entendre que aplega bona part de l’art fet després de la Segona Guerra Mundial. Per tant, se solapa temporalment amb l’art modern. Fins i tot, els historiadors diuen que l’edat contemporània és la que va des del segle XIX fins ara.
Postmodern. Hem emprat l’expressió postmodern per descriure l’art posterior, o que està en contradicció en algun aspecte, al moviment modern. El terme més emprat per anomenar l’art
produït des dels anys 50 és art contemporani, però no tot l’art qualificat d’art contemporani
és postmodern. La postmodernitat ha estat entesa com a recuperació historicista del passat, però també ha estat el moviment que ha introduït el concepte d’incertesa, tan present en
els nostres dies.
Avantguarda. L’avantguardisme és la tendència, en una obra d’art qualsevol, o d’un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També
s’entén com una excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin
els sistemes més acceptats de representació o expressió: teatre, pintura, literatura, cinema, etcètera. També s’utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produir a Europa durant les primeres dècades del segle XX, i que són
agrupats sota els nomsgenèrics d’avantguarda o avantguardes.
Ús, sense problemes... D’aquestes definicions es desprèn que el desgavell terminològic és enorme. Així que relaxem-nos quan utilitzem aquestes paraules perquè encara que no estiguem
segurs que sigui correctament, segur que en alguna de les seves accepcions entrarà sense problemes.

Volem reivindicar el terme modern. I, per entendre'ns, donarem la nostra definició de modernitat. Som conscients que barregem termes ètics i estètics. Però que no són interdependents, potser? Per a nosaltres modern és la voluntat personal i col·lectiva de millorar el nostre entorn mitjançant la cultura i la creativitat. Creiem en el principi d'incertesa, no tant per quedar paralitzats sinó per fugir de dogmes. Renunciem al cinisme del qui diu que tot està perdut, però també renunciem a la modernitat epifànica captiva d'una idea de progrés que maltracta i ignora la saviesa vernacular, el respecte pel territori. Les crisis són modernes si serveixen per canviar. Apostem pel risc i la creativitat emergent però no a ulls clucs. La provocació vàcua, la posa avantguardista i trencadora amaga molts cops l'estupidesa. Mostrar un cadàver esquarterat sempre serà provocador però no sempre és interessant, intel·lectualment parlant.

Què és modern: és modern ampliar les zones protegides per evitar que siguin urbanitzades. Repensar la nostra despesa energètica abans de tirar-nos de cap a energies renovables sense criteri. Són termes moderns alentir i decréixer. Creiem que no hi ha res més modern que una tertúlia en un cafè. És modern socialitzar, crear xarxes de coneixement i d'intercanvi. És moderna l'artesania entesa com a producció d'objectes bells i útils amb materials locals i amb sistemes sostenibles. Menjar productes de temporada produïts a la vora de casa és molt modern. Apostar pel transport públic és modern, compartir cotxe, també. Entendre que l'art, la literatura, el cinema... són eines de canvi social és modern. La sostenibilitat és moderna. Recuperar el patrimoni industrial sense frivolitzar el seu llegat social és modern. Reduir la jornada laboral per estar amb els teus fills, o per llegir o per fer l'amor, és modern. Democratitzar és modern, creure que la nostra democràcia és la millor fórmula per a tot el món, no. Mantenir les tradicions és modern, sacralitzar-les no. Associar-se per lluitar per alguna cosa en la qual es creu és modern. Caminar és modern. Un estofat és modern.

Què no és modern: la fal·lera per la tecnologia no és moderna. El creixement depredador només pendent del PIB i la societat de l'oci no són moderns. No són termes moderns: jet lag, refundar el capitalisme, globalització, gentrificació. No és modern el màrqueting i la multitud de termes anglesos que aquest arrossega. No és modern produir a la Xina per rebaixar costos i després fer campanyes de publicitat milionàries. No és modern ser excèntric per provocar i vendre més cares les obres a les subhastes. La moda no és moderna, perquè és previsible, frívola i consumista. La plaça Lesseps no és moderna; potser ho hauria estat fa vint anys. Comprar els aliments envasats en plàstic, precuinats, preparats, no és modern. Un cotxe esportiu no és modern. L'erotisme per vendre perfums no és modern. Explicar el modernisme sense explicar la lluita de classes del Poblenou no és modern. Tenir estrès no és modern. Drogar-se no és gens modern però creure que tots els joves són uns penjats, tampoc. El turisme anul·la la modernitat perquè necessita tòpics. Un creuer de luxe no és modern. Viure a la millor botiga del món no és modern, encara que tingui arbrets a pedals. Voler ser modern no és modern.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/volem-ser-moderns-.html