A partir d’un text de Pier Paolo Pasolini on el cineasta italià reflexiona sobre la posició de l’ésser davant de les ideologies totalitàries, en tant que totalitzadores, el Bolit de Girona aplega una sèrie de treballs d’artistes i diferents agents d'àmbits com l'arquitectura, l'economia i la història. “Com succeeix en algunes passions humanes, com l’amor i l’odi, diu Pasolini, el temor a ser devorats és un impuls que, en fer-se obsessiu, deriva en el seu revers, és a dir, en el desig de ser devorats” afirma Rosa Pera la comissaria de la mostra i del Bòlit.

Amb la caiguda del mur de Berlín el món ha esdevingut, de facto, un sistema únic, el capitalisme global. Des d’aquell moment no sembla possible presentar alternatives, tant sols exercir la dissidència i mostrar les esquerdes del sistema. Les obres que es presenten a l’exposició no són tant respostes sinó més aviat bones preguntes. No pretenen sortir del sistema perquè, com explica Rosa Pere, “els límits del sistema ens queden massa lluny siguem on siguem”. Malgrat els darrers esdeveniments en el món àrab ens poden crear la falsa imatge de que els sistemes són febles, la realitat és que els mecanismes de poder concentrant tots els orgues de decisió política i administrativa sota el paraigües del capital, ha allunyat cada cop més a la societat dels qui la governen. L’exposició parteix d’aquesta incapacitat d’evadir-se del sistema i alhora de la necessitat de mostrar la seva obsolescència, i els seus efectes com l’explotació laboral, les estructures improductives, l’economia virtual amb situacions que ratllen l'absurd i la incongruència. També s’intenta fer forat, mossegar os, tal com Julian Assange mitjançant Wikileaks està esquerdant el sistema. Són episodis reals extrets del sistema econòmic global implantat a llocs com la Xina, Cuba, el Japó o països occidentals desenvolupats, i així mateix a l’entorn local, com Terrassa, Mataró o la mateixa ciutat de Girona, des d’on es vol analitzar el terreny pel que fa als efectes dels canvis econòmics de la globalització, a partir de la memòria industrial.

Fent un viatge del més llunyà al més proper: a l’espai Sant Nicolau hi ha la part global, amb peces que detecten disfuncions, rastres de fracassos, algunes amb humor altres entrant en el territori del documental. Es tracta de peces unides per  una analisi crítica del que en economia s’anomena “la força del treball”. Louidgi Beltrame amb la seva pel·lícula Gunkanjima ens mostra l’absurditat d’una illa del Japó de menys d’1 Km2, ocupada i explotada primer i oblidada després com un gran monument a l’economia de mercat. Tota l’illa és ara una gran construcció buida, abandonada, morta. Els diumenges de les filipines que serveixen a les cases de Hong Kong o la ironia de l’Adrian Melis sobre el seu país Cuba ens porten fins a una peça sorprenent. El treball és de Ge Lin i és potser on es veu més clar aquestes incursions cada cop més freqüents de l’art en el territori del documental. Es tracta d’un curt documental sobre les anomenats Gold Farmers Es tracta de joves es passen de 10 a 12 hores diàries jugant a videojocs en línia com World of Warcraft o Lineage amb l’objectiu d’aconseguir com a premi els diners virtuals (únicament vàlids en el joc) que revendran en el mercat global a compradors de tot el món a canvi de diners reals. “És en el territori on l’economia fictícia es barreja amb la real on aquesta perd crèdit i guanya en inefabilitat, en un món on s’han capgirat valors i la perversitat del sistema converteix l’oci en una nova indústria basada en l’explotació laboral, malgrat el consentiment dels propis joves que estan satisfets de guanyar diners fent allò que més els agrada, barrejant prestigi de jugador, economia global i egos juvenils” comenta Rosa Pera.

Ja a la seu de la Rambla ens trobem amb el recull de testimonis de María Ruido sobre el passat i present de les zones industrials del tèxtil de Terrassa i Mataró i finalment un intens treball de camp que l’artista Pep Admetlla i l’equip interdisciplinari spaceGAP-architectureSTUDIO, han desenvolupat en elm marge industrial i fabril que va desde Girona a Salt. “Mitjançant un treball en procés íntimament vinculat amb el territori a estudiar, han desenvolupat una recerca prospectiva dels usos i la producció vinculada a uns espais que han estat buidats de memòria. Actualment, com succeeix a d’altres indrets, són espais en transició cap a altres usos: la indústria del coneixement i la tecnologia”, diu la comissaria. Com diu en el seu dossier i citant a Toni Judt “Com a ciutadans d’una societat lliure, tenim el deure de mirar críticament el nostre món. Si pensem que alguna cosa està malament, hem d’actuar en congruència amb aquest coneixement. Com sentencia la famosa frase, “fins ara els filòsofs no han fet més que interpretar el món de diverses formes; del que es tracta ara és de transformar-lo”.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/temor-i-desig-de-ser-devorats.html