Una de les sorpreses d'aquests darrers dies ha estat que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha encarregat unes taules de treball per marcar el que hauria de ser la cultura catalana d'aquí a deu anys per avui 19, demà 20 i dijous 21 de juliol, a l'Arts Santa Mònica. Ens diuen que aquestes taules, formades per una cinquantena de “figures culturals”, serà l'embrió del futur pla estratègic de cultura. Serà una mena d'acte de cloenda d'un curs respecte a les polítiques culturals ple de soroll.

Encara no s'han fet i, per tant, no sabem què donaran de si, però sincerament creiem que poc es podrà dir que del conseller no hàgim escoltat ja, principalment perquè les taules són compostes en la seva majoria per persones que ja han parlat profusament en les darreres dècades. Sense posar en dubte la vàlua dels professionals, el conjunt resulta xocant, no tan sols per l'edat mitjana ratllant la prejubilació, sinó perquè la major part de les persones han estat artífexs d'un panorama cultural que ara sembla que no val i que cal canviar.

Tampoc és anodí que aquestes III Reflexions Crítiques tinguin una funció que en principi estava atribuïda al Conca i que per dirigir-les s'hagi escollit Vicenç Altaió i Xavier Bru de Sala, que va ser president del Conca i que va haver de marxar perquè la resta de consellers no estaven d'acord amb la seva manera de dirigir l'ens. D'acord, ja sabem que al conseller no li agrada el Conca i hom podria pensar que potser és perquè te alguna cosa millor que oferir, un model, més transversal, més democràtic, més implicat en la societat civil, més barat, més útil per al país, més just i més preparat per afrontar els reptes que la nostra societat, post 15-M demana.

I diem que cal suposar-ho perquè de moment no ho hem vist. De fet, l'únic que hem vist sembla una manera d'ajornar la presa de decisions, amb un diagnòstic previsible fet per persones conegudes pel mateix conseller, esperant que el panorama econòmic sigui més alegre. Potser es tracta de fer soroll per no sentir altres veus. I amb això marxarem a l'estiu, i ben segur que l'ombra del silenci estival serà un moment de reflexió. Però com aquells alumnes que no han aprovat el juny, tenim deures a fer. La pregunta clau és: la cultura és un problema que s'ha de subvencionar, com el carbó, o potser és una solució en la qual s'ha d'invertir com en la investigació científica? D'acord amb la resposta, tenim dues polítiques culturals diametralment oposades.

Si el model és que subvencionar per acontentar el sector i evitar les crítiques tindrem, un cop més, una política de clientelisme i complicitats dubtoses; consells consultius per dir allò que s'espera que diguin i subvencions perquè cap “figura cultural” s'emprenyi massa.

Si la resposta és creure que la cultura és un factor essencial, troncal, central de la societat del coneixement, cal connectar i ràpidament amb les generacions més emergents, que no són, ni de bon tros, presents a les taules que seran l'embrió del futur pla estratègic de cultura.

Potser Mascarell se sap de memòria el que diran les 50 figures culturals, però potser no sap tant què passa a les xarxes, en el col·lectius, les plataformes i els grups que, al marge de la cultura oficial, estan plantejant seriosament una alternativa al model. I li convé saber-ho; el futur, d'aquí a deu anys, serà en aquestes xarxes.

És com si, per exemple, les acampades del 15-M no s'haguessin produït i com si un bon nombre de persones no fes mesos que fossin a la comissió de Cultura, lluny del soroll de les picabaralles dels partits. No creiem que es pugui ignorar la Declaració de principis fonamentals i propostes per a un nou model cultural. Seria bo que el conseller se l'emportés com a lectura aquesta estiu, per llegir-la lluny del mundà soroll. Per deixar-se seduir ni que fos pel seu inici: “La política cultural no és la cultura. L'administració cultural no fa la cultura. És la cultura la que crea polítiques culturals”.

És un model que sí que sona a nou, en què l'administració no “fa” la cultura sinó que només posa les condicions perquè la societat “sigui” la cultura. Potser sí que Mascarell i els cinquanta elegits coneixen el document, però en tot cas, i sense voler generar més soroll, l'incorporem al debat: aquí

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/sordina-cultural.html