Fa uns dies ens hem assabentat que a l'edifici del futur museu del disseny, Dhub (Disseny Hub Barcelona), projecte ja en obres de l'estudi de Oriol Bohigas MBM, a la plaça de les Glòries, li han tret uns 2.000 metres quadrats per fer-hi la biblioteca de barri del Clot. La ubicació de l'equipament, llargament reclamat pels veïns, no els convenç perquè, si bé per pocs metres, és fora del barri del Clot.

En tot cas, i en principi, sembla interessant hibridar equipaments. Tal com es va fer a Fort Pienc, crear un nucli amb diferents serveis genera un punt de centralitat del barri, d'activitat ciutadana i de sinergies urbanes. Ara bé, la ubicació al Dhub es deu a la recurrent crisi econòmica. L'edifici Ona, projecte de Federico Soriano, que l'havia d'acollir, sembla que no es construirà, malgrat haver guanyat el concurs i haver sobreviscut als atacs d'ego de Jean Nouvel perquè feia “ombra” a la Torre Agbar. Diuen les males llengües que el famós arquitecte francès va trucar a Joan Clos, quan era alcalde, perquè el reduïssin uns metres.

Tampoc és un problema de metres. Treure 2.000 d'un projecte de més de 20.000 metres quadrats no genera un mal excessiu. Cal suposar que representarà un problema logístic de circulació, de visitants i usuaris però de ben segur que es pot solucionar. Tanmateix, caldria veure si l'espai és el més adequat per a la biblioteca, si té la llum, l'accés i les instal·lacions més idònies. Però també cal saber què ha fet pensar a l'Ajuntament que el Dhub podia prescindir d'aquests metres. Recordem que el Dhub o Museu del Disseny és una proposta impulsada per diversos col·lectius professionals i pel llavors regidor de Cultura Ferran Mascarell per reclamar la capitalitat estatal del disseny, que Barcelona té per mèrits propis. Amb Jordi Martí s'ha fet realitat el projecte i ara cal veure com la Generalitat s'implica en el Dhub. Però fa la impressió que el projecte ha passat a ser secundari per a l'alcaldia. I quan han vingut dificultats s'ha desdibuixat el projecte. Que s'hi pot fer una biblioteca és obvi, però llavors s'ha de repensar l'edifici, i també el projecte Dhub. Pot ser molt interessant apropar el Dhub als usuaris locals però aquesta tasca no pot ser fruit només d'una conjuntura econòmica.

Les Glòries han estat històricament un espai desafortunat, els veïns han hagut de suportar un nus viari més propi d'autopistes que de nucli urbà, ara la remodelació de la plaça és un enigma. Així que aquesta nova ubicació de l'equipament promès és la gota que fa vessar el got. No és una bona entrada del Dhub al barri, tampoc ho és potser la seva formalització arquitectònica. En tot cas, les Glòries sembla enfrontar els equipaments per al barri amb el Dhub, “la grapadora” com ells l'anomenen. “Menys disseny i més cultura”, hem pogut llegir en comentaris a la xarxa. L'afirmació és sense cap mena de dubte equivocada, però caldria saber per què una part de la societat barcelonina, i creiem que no és petita, interpreta que el disseny és sinònim de frivolitat, d'interessos municipals i de manipulació “en contra del poble”. Sense treure responsabilitat als propis dissenyadors, caldria repassar la utilització que els polítics han fet del disseny. Des d'usar-lo com a bandera als voltants del 1992 i justificar operacions urbanes poc sensibles amb els veïns amb el disseny de mobiliari o les conegudes places dures, a caure en el parany de la dreta de situar la paraula disseny com a adjectiu pejoratiu. Alguns diuen que ara no toca ser de disseny, que toca ser auster. Precisament, el disseny és la disciplina que permet obtenir més amb menys.

Fa pocs mesos l'Escola Elisava també va veure com a l'ocupar l'edifici de la Pompeu Fabra a les Rambles, l'Ajuntament hi encabia una biblioteca. Casualitat o no, potser es adient recordar la importància que té el disseny en l'economia de la ciutat. Tenim més escoles de disseny aquí que a Nova York. El sector del disseny, si apleguem la gràfica, el producte, l'interiorisme, la moda, el multimèdia i els mitjans digitals, és un dels sectors més actius de la nostra economia, fins i tot en temps de crisi. Qui encara dubti que disseny és cultura, que posi el rellotge en hora perquè porta un retard d'unes quantes dècades.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/les-gl--ries-del-disseny.html