Les notícies que genera el club, i més aquests dies, traspassen les pàgines d'esports per entrar directament en les d'actualitat. Sigui per informes secrets, per declaracions del seu president o per les obres del Miniestadi, el FC Barcelona el tenim, dia sí i dia també, als diaris.

Joan Laporta, ara en un maremàgnum que ja veurem com acaba i amb una possible entrada a la política, apel·la sovint a la cultura catalana i al sentiment nacional com a referència per al club.

A més, la seva obra social, amb una Fundació i els seus contactes amb l'Unicef, etcètera, han projectat internacionalment el Barça com a representació de Catalunya.

Per tot plegat, sembla ser que, efectivament, el Barça i el seu entorn formen part del que s'anomena cultura. Però, llavors, cal valorar el club sota paràmetres culturals? És a dir, el FC Barcelona pot jugar a ser part de la cultura del país i, en canvi, prendre decisions de poca qualitat cultural. Per exemple, hauria de tenir un comissari o un museòleg que donés un gir al seu Museu. Si tanta gent el visita i en molts casos és l'únic museu de Catalunya que veuran, seria bo que s'emportessin una impressió contemporània del país, no? O és que li hem d'exigir menys que als museus Dalí, Picasso, Macba o MNAC? Si a aquestes entitats els demanem rigor, transparència, innovació i risc d'avantguarda, perquè no al Barça? Si el compromís del Barça amb la cultura catalana és real, potser haurien de crear una col·lecció d'art contemporani com fan les entitats bancàries. Els beneficis milionaris, els sous desorbitats i els traspassos astronòmics deuen deixar alguns retalls que bé es podrien utilitzar per millorar la nostra cultura. O potser només són paraules, això que és més que un club?

A la seva web podem trobar: "L'esport forma part de la cultura. Per això, una entitat com el FC Barcelona i la seva Fundació no poden de cap manera desentendre's del progrés cultural. La Fundació participa i impulsa programes orientats a fomentar la cultura des del punt de vista més ampli, perquè és un element fonamental de la qualitat de vida i la cohesió social, de la felicitat de les persones i de la qualitat de la convivència".

Una de les característiques del Barça és el seu planter. És interessant en temps de globalització que l'equip sigui en bona part sortit de La Masia. Ara bé, en el moment de fer l'ampliació de l'estadi, es fa un concurs de starchitects, o arquitectes estrella, i li donen a Norman Foster el projecte. Ja veurem si amb la crisi mundial i la interna es fa el projecte, però, tanmateix, per què no van apostar pel planter? Hi havia per triar propostes de molta qualitat d'arquitectes locals. Ara que es planteja el canvi de la ciutat esportiva, potser valdria la pena pensar-hi.

Per tant, ens atrevim a demanar al pròxim president Rosell... volem dir al pròxim president, sigui qui sigui, que faci una aposta clara per situar al FC Barcelona en l'òrbita de la cultura. I això vol dir diverses coses: apostar per l'art d'avantguarda en la seva col·lecció, per l'arquitectura de qualitat (sense que calgui ser mediàtica) per les seves instal·lacions i el bon disseny per a la seva comunicació (la seva web és molt coixa, en aquest sentit).

Però també demanem que assumeixin un codi de bones pràctiques que la majoria d'entitats culturals compleixen. Per exemple, voldríem saber què hi ha al darrere de l'acord perquè el Barça porti la marca Unicef a la seva samarreta. O és que a algú li passa per alt que cada cop que Messi surt a qualsevol noticiari d'arreu del món el logotip de Nike i el d'Unicef apareixen junts? Ha demanat el FC Barcelona un compromís de responsabilitat social corporativa a la marca esportiva per aplegar-lo amb una entitat com Unicef? O potser és que no és tan altruista el fet de portar l'ONG a la samarreta i qui paga la broma és la mateixa Nike, que sense canviar res de la seva, com a mínim, dubtosa política empresarial, es veu avalada per Unicef? Tot plegat, si parléssim d'un museu, a ningú li estranyaria que ho preguntéssim. Millor que portar l'anunci de l'Unicef, valdria més portar un anunci publicitari i invertir aquests diners a promocionar aspectes culturals emergents: socials, científics, artístics, etcètera, de casa nostra. Així es podria auditar i conèixer els resultats de la inversió.

Senyor president, aposti per la cultura, si no vol que ser més que un club es converteixi en ser simplement una empresa. De moment, ja té un entrenador que llegeix, que s'expressa amb propietat i que entén a Martí i Pol, ja estem més a prop.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/el-bar--a---s-cultura-.html