Claret Serrahima, Oscar Guayabero (Avui, 1 de febrer de 2011)
Amb el recent canvi de govern algunes carteres han canviat d'atribucions i altres, com la d'Educació, han variat de nom, cap a Ensenyament, si bé és cert que en anteriors governs de CiU ja l'havien anomenat així mateix. I, al marge de connotacions conjunturals, per marcar perfil propi i tota la retòrica a què els analistes polítics ens tenen acostumats, ens preguntem què suposa una paraula o altra. Òbviament, és més que un canvi semàntic. Però vegem, d'entrada, les dues definicions:
L'educació és el procés d'ensenyament i aprenentatge d'una persona. L'educació, en el sentit més ampli, és qualsevol acte o l'experiència que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter o la capacitat física d'un individu. En un sentit tècnic, l'educació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors d'una generació a una altra.
L'ensenyament és l'acte de transmissió de coneixements i hàbits per part d'un mestre o ensenyant a uns alumnes. Acostuma a designar-se amb aquesta paraula l'acció del professor en l'educació formal, o la de l'oficial o expert en una feina o afició. Tradicionalment, consta dels següents elements: docent, alumnes, avaluació, currículum o matèria a ensenyar i escola o marc d'aprenentatge. Avui dia s'associa ensenyament només a la transmissió de continguts, per això és prefereix parlar d'educació, que és un terme més ampli, per referir-se als aprenentatges.
Tot i que molts semblants, sembla clar que l'educació té una dimensió més humanista, amb tot el que això té de bo i dolent aquest fet. Si bé entén l'individu com un tot i alhora com un ésser moral en tant que social, també és cert que té una cara fosca: el perill d'adoctrinament. Hi ha una generació que si els seus mestres els haguessin educat tal com volien haurien sortit tots falangistes.
Per contra, l'ensenyament sembla més tècnic, més asèptic. Separa clarament el que és l'adquisició de coneixements –i la situa a l'escola– i la transmissió de valors –que per absència situa a l'àmbit familiar–. Però, llavors, les escoles instrueixen alumnes o formen persones?
Aquest és un ideari estàndard de la majoria de centres públics pel que fa als seus valors com a centre escolar amb una clara vinculació amb el que entenem com a educació. Alhora, com a centres d'ensenyament aquests sovint parlen de “la recerca d'eines, recursos i estratègies que fomentin la qualitat de l'educació, la curiositat intel·lectual, augmentin la capacitat d'observació, estimulin el raonament”. En altres, es diu que les finalitats educatives del centre són aprendre a ser, aprendre a fer, aprendre a conèixer, aprendre a conviure.
Tot plegat sembla prou assenyat, però amb tota aquesta tendència d'escola emocional, no estem carregant massa responsabilitat als docents? És obvi que una escola ha ser alguna cosa més que una factoria de futures unitats productives, però tampoc pot ser un centre d'alliçonament de futurs “bons ciutadans” en el cas de les escoles laiques i “bons cristians” en les confessionals.
I, mentrestant, s'anuncien retallades del 10% en aquest departament com en tots els altres. Mala jugada. El futur, ja sigui via ensenyament o educació, és a les escoles i la inversió feta en aquest departament reportarà beneficis al país de forma gairebé segura, almenys molt més que amb els ajuts als bancs i caixes, pel que podem veure. I això vol dir invertir recursos, però també demanar responsabilitats. No dubtem que hi hagin professors amb una alta vocació i un reciclatge constant, però de ben segur que no es així en tots els casos. Cal retornar el prestigi als mestres, però també cal que se'l guanyin. En temes tan senzills, intel·lectualment parlant, com la introducció a les eines digitals llegim que la implantació d'aquestes eines està frenada per la manca de coneixements dels mestres. I probablement molts voldrien adquirir-los, però manquen recursos. Amb aquest panorama ni poden transmetre coneixements ni formar valors que no sigui “aprèn ràpidament el suficient per marxar del país i poder formar-te fora”.
http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/educaci---o-ensenyament.html