_{Claret Serrahima, Oscar Guayabero (Avui, 13-01-09)}

La cultura no pot ser autista a la realitat del seu temps.
Aturem la guerra.
No ens podem quedar de braços plegats mentre els cadàvers de nens omplen les pàgines dels diaris.
Aturem les guerres.
L’art es progrés, entès com una manera de millorar la vida dels que ens envolten.
Aturem les morts.
La cultura ha de plantejar-se sempre els temes més punyents de la nostra societat.
Aturem els herois que maten.
La guerra és el contrari de la cultura.
Aturem l’horror.
La cultura no pot mirar a una altra banda mentre bombardegen escoles.
Aturem les morts per guanyar vots.
L’art és universal, multicultural, comú, patrimoni de la humanitat.
Aturem les matances en nom de la llibertat.
Ningú, ni res, és aliè a la cultura.
Aturem les guerres santes.
La cultura que es queda indiferent davant l’horror no és cultura.
Aturem qui mata.
Parlar de cultura mentre cauen bombes només té sentit si ajuda les víctimes a sobreviure.
Aturem qui deixa que matin.
La cultura és una forma de resistència a la barbàrie.
Aturem qui mor matant.
Si la paraula és una arma carregada de futur, una bomba no és mai intel•ligent, un coet no és mai una eina de futur.
Aturem la hipocresia d’Occident.
Una guerra és el fracàs de la paraula.
Aturem les màquines de la mort.
Una cultura que per existir necessiti eliminar-ne una altra és una cultura malalta.
Aturem els fanatismes que maten.
La vida sempre és més important que les banderes.
Aturem la misèria que genera guerra.
La cultura ha de ser la vacuna contra el fanatisme.
Aturem les guerres que generen misèria.
Davant el dolor de la mort, la cultura mai pot girar la cara.
Aturem la guerra.
Política és l’art de millorar la vida dels altres. L’art és polític o no és.
No som capaços de trobar un tema que ens faci oblidar l’horror que entra a les nostres cases per la televisió. Avui l’article està de dol per les morts, pel dolor, per la tragèdia.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/cultura-en-temps-de-guerra.html