Honorable Sr. Mascarell, us adreço aquesta carta sense saber encara, si sereu el proper Conseller de Cultura. Sincerament, espero que sigui així, perquè pugueu completar el vostre projecte de govern, que imagino que teníeu pensat, almenys a quatre anys vista. La cultura és un de tants aspectes al que els col·lapses, canvis, y sotracs politics no li fan cap be. Potser per això alguns, molts, innocents creiem en el CoNCA com a eina de continuïtat i independència dels conflictes que sorgeixen de l’aritmètica parlamentaria.

Tanmateix, no és per això que us escric, la meva carta és de fet una petició, si us plau, pagueu els vostres deutes. Fruit de la conjuntura econòmica i fiscal, el vostre govern està retenint un bon grapat de subvencions aprovades a creadors, entitats, empreses i autònoms. Ajuts promesos per activitats ja fetes. En altres casos, com en el meu, son factures per encàrrecs directes. Les feines estan fetes i aprovades, i les factures comptabilitzades amb el seu IVA i IRPF pagat i ben pagat. Els seus secretaris generals i vos mateix, heu inaugurat aquestes activitats, parlant de la importància de la cultura en moments d’incertesa. El propi President Mas ha dit, en més d’una ocasió, que el que feia diferent el nostre país d’altres, era justament la riquesa del teixit cultural.

Doncs be, aquests Nadals moltes dones i homes de la cultura ho passarem malament, alguns molt malament. Ho passarem malament perquè a més de no tenir recursos ni per pagar la llum del local o de l’estudi, o de la casa, ens diuen que hi ha altres prioritats. Ens diuen que hem fet cultura per sobre de les nostres possibilitats i que això de rebre subvencions és de burgesos. Ens diuen que ja era hora, que hi ha coses més importants que la cultura i nosaltres seguim sense poder pagar el llum, ni el gas, ni els autònoms. Perquè tot i que som, segons diuen, uns bohemis desarrapats tenim una previsió anual del que hem de guanyar per poder seguir tirant. Portem un munt d’anys anant fet, sempre en precari, sempre posant molt més del que ens demanen, sempre donant llebre per gat, sense un bon estatut de l’artista, sense una llei de mecenatge, sense una aposta del govern per aquella societat del coneixement que ara sembla tant llunyana. I ara, un cop exhaurides totes les reserves que teníem, les nostres, les dels amics, les dels pares, si en queden, ara, estem al límit.

Aquests Nadals seran, per molts, unes dates difícils, perquè els funcionaris que ens atenem ja ens han dit: que no hi comptem amb els nostres diners fins l’any que ve i no saben pas quan. Així que no podem esperar que els reis d’orient ens portin res més que carbó, perquè segons sembla ens ho mereixem. Som poc menys que una rèmora que es menja els diners públics, tot i que el pressupost de cultura no supera l’1% dels pressupostos de la Generalitat i que ara s’han vist reduïts en més d’un 20%. En aquesta carta ja no demano arribar al 2% que vos veu prometre, tant sols demano que es paguin els deutes adquirits.

És que tothom està igual, ens diuen. Be, potser si, però la fragilitat de moltes iniciatives culturals les està avocant a la simple desaparició. I en tot cas, si això era així, perquè han aprovat els projectes?, perquè han inaugurat les exposicions i els espectacles? I , perquè tant sols després de les càmeres, els discursos i les encaixades de mans, ens han dit que no ens podien pagar?.

Senyor Mascarell, si vos no sou el proper Conseller de Cultura, faríeu be en marxar amb els deures fets, amb els comptes clars i les factures pagades, que després tot son retrets que no s’acaben mai. I si vos sereu el Conseller de Cultura, una nova legislatura, faríeu be de pagar les deutes abans de jurar el càrrec, que començar amb deutes del passat fa de mal encetar.

En tot cas, que sàpiga que en moltes llars, locals d’assaig, estudis, centres, teatres i petites institucions vos sereu present en els dies de Nadal. Molts de nosaltres ens recordarem de per què aquest any no hi haurà regals pels fills, pares, germans i nebots; de per què val més anar al llit ben d’hora i així estalviar el gas de la caldera. De per què potser si anem a ca la tieta ens convida a dinar i tot això que tenim. De per què aquest any no anirem al poble dels avis perquè no tenim ni per la benzina. De per què ja no pensem en projectes de futur, si no en si ens agafaran al bar de la cantonada per posar cafès o en si podrem fer unes hores com a transportistes al IKEA. Potser pensa que soc massa literari, però li ben juro que soc literal.

Que tingui unes bones festes i molta sort en el seu nou càrrec, sigui quin sigui.

Atentament,

Oscar Guayabero

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/carta-oberta-al-conseller-en-funcions--ferran-mascarell.html