_{Suplement Cultura Avui (3 de gener de 2009)}

Ara fa uns mesos, la Fundació Oscar Tusquets va lliurar els premis Dècada d’aquest any. Aquests premis són força peculiars perquè valoren edificis o obres arquitectòniques que tinguin almenys deu anys d’existència. Es valora si en aquest temps el treball encara aguanta. És a dir, no només si el manteniment i els materials van estar ben escollits sinó també si ha sabut envellir bé, si continua aportant coses. Amés, el jurat és unipersonal, res de consens. Cada any un arquitecte reconegut fa la seva elecció. Aquest any el jurat ha estat la japonesa Kazuyo Sejima. El premiat va resultar ser la remodelació integral del mercat de la Concepció, situat a l’Eixample i projectada per Albert de Pineda el 1998. Aprofitant aquests dies mig festius, he volgut conèixer una mica aquest mercat i el perquè del premi.

El projecte del mercat de la Concepció, que va rebre aquest nom per una església veïna, va ser encarregat el 1888 a Antoni Rovira i Trias, arquitecte que havia dut a terme també el projecte del mercat de Sant Antoni. Al costat s’hi va construir una escola per a cecs que actualment
és el Conservatori Municipal Superior de Música i la seu del districte de l’Eixample. Al llarg dels
anys el mercat havia patit un procés que va fer anacrònics la seva oferta, els seus serveis i la seva infraestructura.
L’actuació de remodelació va consistir en l’enderroc i reconstrucció del mercat interior, la construcció de dues plantes subterrànies i la rehabilitació de les façanes i la coberta. S’hi van instal•lar un magatzem, un moll de càrrega i descàrrega i una planta de recollida selectiva de brossa. Des de fora, continua tenint un aspecte semblant a l’original, amb una nau de tres cossos, dues façanes, una al carrer d’Aragó i l’altra a València, idèntiques. En la part superior de la façana dels tres cossos hi ha uns plafons de ferro que deixen passar l’aire. A la part mitjana de la façana, el cos central hi té una estructura de ferro en forma d’arquets amb vidre a l’interior. Entrant al mercat pel carrer d’Aragó hi ha una rampa de fusta sobre el supermercat subterrani. És estrany veure productes envasats en plàstic mentre busques llenties a granel o un quart de pollastre. Si continuem endavant, entrarem al mercat pròpiament dit on hi ha les parades. Hi ha molta llum i això que el dia no és pas lluminós. Si sortim per les portes laterals trobem uns petits passatges. Des d’aquest punt es veu la gran teulada del mercat feta amb peces de ceràmica vidriada.
Potser el Modernisme del Quadrat d’Or ha eclipsat l’arquitectura de ferro i reblons, aquest i altres mercats en són una prova, però també l’Estació de França i la torre del telefèric del port. Tanmateix, el premi no era per al projecte original sinó per a la remodelació. Kazuyo Sejima va declarar que “la combinació entre el que és antic i el que és nou és una bona manera d’establir una relació entre les ciutats i els arquitectes” en una pràctica, va explicar, que no és tan habitual en el seu país, el Japó. I vet aquí que és el que comprovo en el mercat: la convivència d’un mercat tradicional, un supermercat i un pàrquing, juntament amb uns passatges laterals per a vianants, que conviuen de manera prou sensata, sense estridències.
A l’altra banda del carrer
Oscar Tusquets la va encertar amb els premis Dècada, veure com envelleixen els edificis i valorar els que ho fan amb dignitat és una aportació interessant. Més enllà d’“esos feos chorretones”, com diria Tusquets, els Dècada ens fan redescobrir l’arquitectura de fa una dècada, sense la impertinent pressió de la constant novetat. En realitat bona part del treball de Tusquets des que, juntament amb l’estudi Per, va apropar la postmodernitat italiana al nostre país, treballa amb arquitectures pretèrites. És coneguda la seva fascinació per l’escala a què ha dedicat fins i tot una exposició i un llibre. Curiosament, aquí mateix, davant del mercat de la Concepció, hi ha un edifici d’habitatges obra de Tusquets en l’època que treballava per al promotor Núñez y Navarro. El contrast en com conviu tradició i modernitat a les dues bandes del carrer es notòria. I és que una cosa és rehabilitar per adaptar el passat a les necessitats presents i l’altra és agafar tics arquitectònics de la història i pretendre fer alguna cosa nova amb ells. El que queda clar és que tots dos edificis han envellit amb fortuna ben diferent. Algú va dir que Tusquets era millor escriptor que arquitecte. Pensant en el seu hotel de Miramar o la seva actitud al voltant de l’operació que es vol fer al costat del Palau de la Música, afegiria que també és un bon organitzador de premis.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/vine-al-mercat--reina.html