_{Suplement Cultura Avui (28-02-09)}

Sóc a l’exposició Habitatge/Cat, al Palau Robert, amb la seva comissària, Carme Trilla, cap de la Secretaria General d’Habitatge. “Des del 2004 s’han anat fent passos perquè el dret a l’habitatge sigui alguna cosa més que bones paraules. Un pas important són els ajuts per pagar el lloguer: ara ja els reben 60.000 famílies a Catalunya”. Després va venir el Pacte Nacional de l’Habitatge i finalment l’aprovació de la llei. Jo mai he entès que el Pacte Nacional també depengués dels constructors. És com pactar els límits de velocitat amb els fabricants de cotxes. “Sense el seu consens l’aplicació de la llei seria impossible”, m’aclareix. L’exposició permet conèixer els ajuts i accions públiques, tant per llogar com per comprar un habitatge, però jo la veig força interessant per als arquitectes. De fet, entre aquesta mostra i la que es fa al COAC, Per un barri digne, sobre la llei de barris, qualsevol arquitecte s’hauria d’adonar que alguna cosa ha canviat i que val més que s’adapti si vol seguir treballant.
Una de les de dificultats és el diferencial entre el sou i el preu de l’habitatge: “Aquesta és una realitat inqüestionable. Per això és molt important l’oferta de lloguer”. Coneixia el projecte d’oferir garanties als propietaris, però em sorprèn la cessió dels habitatges a l’administració perquè els posi al mercat de lloguer. “Nosaltres gestionem l’habitatge i assegurem el cobrament mes a mes. També ajudem a rehabilitar la vivenda perquè tingui les condicions necessàries. Sovint, al propietari li complica la vida fer obres, nosaltres ens ocupem de tot”. Tenint en compte que el parc públic d’habitatge de lloguer és molt petit, trobo que és una manera interessant d’augmentar-lo.

El país no pot suportar gaire pressió urbanística més. Em pregunto si el fet que el departament sigui d’Habitatge i Medi Ambient suposa una contradicció. “Cal fer un canvi d’estratègia i prioritzar la rehabilitació. Tenim tot un conjunt de mesures per fer-ho”. Em parla del conegut com a ITV de les cases, el TEDI, i em diu que aviat començarà a ser obligatori. “Cal esgraonar molt bé aquest procés, perquè d’aquí se’n derivaran actuacions”. És una oportunitat de treball per als arquitectes: moltes finques necessitaran projectes de rehabilitació. “Alhora, aquests controls faran aflorar l’autoconstrucció, l’infrahabitatge, la sobreocupació i les urbanitzacions il•legals”. Penso en el Vallès i em fa vertigen la feina que tenen al davant.

Em pregunto quin paper hi tindran els arquitectes: “En un any ha baixat tant la construcció que ells mateixos estan veient que han d’apostar per un altre model”. En aquest sentit s’ha signat un conveni amb el COAC per generar col•laboracions per als TEDI, per fer plans integrals de rehabilitació de finques i de barris. “El Col•legi està fent una esforç perquè els visats dels projectes siguin efectius i estalviïn temps a l’administració per agilitzar la concessió de permisos. Alhora, el seu Observatori de l’Habitatge en col•laboració amb el nostre treballen per generar línies de futur”.

Els percentatges d’IVA
Cal que s’incentivi la rehabilitació. Recordo que en països com França l’IVA de la rehabilitació és més baix que el de la construcció de nova planta. Carme Trilla em mira amb cara de pomes agres: “Aquí, avui, encara passa just el contrari. La nova planta està al 7% d’IVA i la rehabilitació al 16%. No hi ha manera que el ministeri d’Economia i Hisenda ho entengui. Ja fa temps que estem pressionant per, si més no, equiparar els impostos. El Pacte Nacional ho recull i forma part de les reivindicacions que fem a Madrid”.
Mentre donem una ullada a nous projectes d’habitatge parlem del barri a Cerdanyola que el departament està tirant endavant en col•laboració amb el FAD. “És important, perquè la innovació millora la vida dels que hi viuran, abarateix costos ecològics i, a la llarga, econòmics”. Finalment, parlem de la crisi i em confessa que hi ha una gran quantitat d’habitatges fets, però buits, perquè no es venen. “Estem negociant amb els constructors perquè ens els venguin a uns preus que ens permetin treure’ls al mercat com a habitatge social. Si surt bé, ens estalviarem noves promocions per un temps”, una bona notícia pel territori, penso.
Prenent el solet en un banc dels jardins del Palau Robert i potser perquè avui fa olor de primavera, em sento optimista. Vull imaginar un futur amb menys construcció, més habitatges de lloguer,menys agressió al territori, més rehabilitació, menys cases buides, més sostenibilitat, més ajuts públics,menys especulació, més arquitectura de traç fi. Ara ja, rehabilitar és construir.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/rehabilitar-es-construir.html