Que hi hagi dues candidatures i que sorgeixin petites conspiracions mostra la vitalitat de la institució. Però durant el període electoral s’han dit i fet coses potser poc adequades. Persones que aprecio n’han sortit dolgudes, per un motiu o altre. Tanmateix, ara ja tenim nou president i el millor és saber què vol fer els propers quatre anys. Per això, visito Miquel Espinet al seu despatx. D’entrada m’avisa que ha tingut poc temps per situar-se i que s’ha donat un període de vuit mesos per fer un veritable programa. Comentem primer el resultat. “No m’esperava guanyar; de fet, fins fa pocs dies, no em pensava ni presentar”. I és que un grup de socis el van anar a buscar per encapçalar una candidatura alternativa a la de Torres Nadal. “Això es cert, reconec que vaig sortir en desavantatge cronològica, però van ser un grup d’amics i antics presidents els que em van convidar a presentar-me i de seguida les associacions em van mostrar el seu suport”. Em diu que està content d’haver guanyat per un percentatge important la candidatura continuista. Li comento que sobta que es digui continuista una proposta, la de Torres Nadal, amb un programa clar, concretament basat en la sostenibilitat. “La nostra candidatura es genera pel divorci entre el FAD i les associacions que el formen. Contràriament a gent del meu entorn, jo crec que Torres Nadal tenia una bona junta i alhora veig positivament moltes de les coses que ha fet Beth Galí”. Certament, sembla que la base de la candidatura d’Espinet era impedir que l’altra opció guanyés, i alhora redreçar una línia de treball marcada per Juli Capella i Beth Galí. “Dia que passa, dia que veig la importància i la validesa del treball de la Beth i del Juli, no té sentit perdre aquest llegat”.

Nova junta, nou plantejament
Li pregunto com es planteja aquesta nova junta. “Després dels meus anys al capdavant de l’escola Eina estic convençut que el disseny no és un ens abstracte sinó que té sentit quan li poses adjectius, gràfic, de producte, de moda, etcètera. Per tant, volem treballar amb les associacions”. ¿Aquest és l’objectiu, doncs? “No, aquesta és la manera d’assolir els objectius”. ¿I quins són, aquests objectius? “És massa aviat per saber-ho. El que tinc clar és que es fan massa coses. Cal fer menys coses i més potents. El FAD és una màquina limitada per portar a terme projectes i, per tant, cal reduir activitats. I crec que el FAD ha de recuperar el seu prestigi davant la societat i les institucions”. ¿Vol dir que l’havia perdut? “No, no crec que l’hagi perdut, però he detectat que hi ha molts socis que no han entès coses que ha fet el FAD aquests anys”.

Més informació i prestigi
En tot cas, sembla que cal més informació entre el FAD i els socis, però el prestigi és també de cara enfora. En el programa d’Espinet aquest era un punt important. “Aquests solapaments d’esponsorització, per tal de fer tants projectes, han provocat conflictes amb les institucions públiques”. Just ara s’ha signat un acord important de finançament amb la Generalitat. “Bé, l’acord és per dos anys i servirà per seguir amb alguns projectes encetats o fer-los redreçar cap a una direcció que ens sembli més idònia. N’hi ha molts de bons, Mater és un bon projecte que necessita una reorientació, però és magnífic. N’hi ha d’altres de més experimentals que hem de valorar si cal continuar-los. També cal potenciar els premis que ja dóna el FAD, els Laus, el Delta, el FAD d’arquitectura, etcètera, són els premis més importants de l’Estat i cal
ajudar-los a fer que ho siguin encara més”. Com us plantegeu fer-ho? “Potser cal revisar si estan ben plantejats, si els jurats estan massa escorats cap a una tendència concreta, etcètera”.
S’ha plantejat també si el FAD ha de ser una entitat oberta a la ciutat o un gremi professional. “Les associacions són col·lectius formats per professionals, per tant, sí, són un gremi, però un gremi de prestigi. A la meva junta, per exemple, hi ha sis professors universitaris”.
Si hi ha alguna cosa que canvia el panorama del disseny al nostre país és la creació del Dhub, Disseny Hub Barcelona, un museu públic. Li demano quina és la seva posició. “És un projecte en què no he participat, no el conec prou, però d’entrada no estic per la submissió... La meva voluntat és que el FAD tingui independència i prestigi per resistir aquesta situació”.
Finalment li demano pels seus objectius personals al capdavant del FAD. “Vull un FAD més unitari, que tingui una veu consensuada, perquè el contrari provoca tensions. Aquest és un objectiu ètic. Una de les coses que vull és que d’aquí quatre anys no hi hagi una problemàtica tan tensa i no calgui fer unes eleccions complicades com les que hem tingut”.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/fad--menys-coses--m--s-cohesi--.html