Suplement Cultura Avui (18 de març de 2010)
Xavier Claramunt s’ha especialitzat en hotels. Ara està fent un hotel ‘low cost’ a Barcelona
Xavier Claramunt ens té acostumats a les sorpreses. No m’equivoco i arriba amb un llibre d’una editorial d’autoajuda sota el braç: Galactic Suite. Como construir un hotel en el espacio. “És un llibre per explicar que si vols que passi alguna cosa fes-ho i passarà. Quan explico un projecte,
ja és realitat. És l’única manera d’entendre-ho”. Dins de Palo Alto tenen un espai per projectar i una altra nau només per a maquetes. “A la nau hem desenvolupat totes les maquetes per a l’Hotel Galactic Suite i ara estem amb uns gratacels arquetípics que es venen com un producte, sobretot a la Xina”.
Torres d’oficines prêt-à-porter, li dic. “Ara tenim un catàleg d’unes 35 torres. Uns comercials venen els edificis. Treballem a la Xina i Abu Dhabi perquè encara es poden fer projectes de grans dimensions des d’estudis com el nostre. Aquí és impossible. Ara obrirem una oficina conjunta amb altres despatxos d’aquí. És un mercat potencial que cal treballar”. El llenguatge és molt d’empresari. “Estic convençut que el model d’arquitecte artesà no té futur, cal pensar en tota la cadena de producció d’arquitectura i entendre-ho com un conjunt”.
Li pregunto si els plantejaments mercantilistes no poden afectar la qualitat i em diu que parla d’aquells arquitectes que dóna per entès que la tenen. “La resta és pura construcció, no arquitectura. A Barcelona hi ha un talent excepcional, però ens estem barallant per un pastís
massa petit, que és l’obra pública. Els concursos públics haurien de ser només per a gent jove. Cal fer grups compactes que controlin tota la cadena de valor d’un edifici. Una altra cosa és l’artesania i viure del mecenatge. Vull dir encàrrecs en què client i autor es coneixen molt, hi ha una aposta i un voler fer-ho malgrat que no sigui rendible, però seran excepcions comptades”.
Claramunt s’ha especialitzat en hotels. En aquest moment està fent un hotel low cost a Barcelona, a l’Arc del Teatre, i fa uns dies va aparèixer en premsa un projecte per fer-ne un altre de luxe al costat de l’Arc de Triomf. Però n’han fet d’altres, Chic &Basic a Barcelona, Hospes a Calvià i Granada, etcètera. Parlem del Galactic Suite: “Hi va haver un procés per creure’ns-ho, un cop va passar, han sortit els diners per desenvolupar-lo i la tecnologia per fer-lo possible”.
Un robot a la Lluna
No penseu que Claramunt és un somiatruites, es defineix com un home d’empresa i al voltant del projecte a l’espai han sorgit ja diverses companyies. “El repte, a curt termini, és enviar un robot a la Lluna. Estem en un concurs internacional, amb Google i XPrize, de projectes per enviar a la Lluna un petit robot, i ens hem proposat que la tercera bandera que hi hagi a la Lluna sigui la catalana”.Em costa d’imaginar un estudi d’arquitectura desenvolupant tecnologia de l’espai. “Justament, el que intentem és trobar tecnologies existents i disperses i aplegar-les per aplicar-les a altres camps”.
Després de parlar d’hotels a l’espai es fa estrany, però intento conèixer els detalls del projecte d’Hotusa Arc del Triomf. Es tracta d’un solar en què s’està fent una estació de metro i, a sobre, es projecta un hotel de luxe. “El contacte amb el client ha estat bàsic. El primer que ens va dir és que no li agradaven els pilars i l’edifici en té 470. Aquest procés ha estat una seducció a dues bandes molt intensa”.
Li pregunto per la imatge de l’hotel, ara que sembla que fer peces icòniques no està ben vist, i em diu que l’excita el fet que el projecte genera una certa incomoditat i que justament això farà que sigui una peça interessant per a la ciutat. “Per nosaltres era una oportunitat, una peça amb caràcter en una zona una mica desangelada. Per tant, ens plantejàvem el programa però també la relació amb la ciutat. Al final proposem un edifici transitable per sota que genera un espai públic i alhora una peça potent. També estem fent un hotel econòmic al Raval [Arc del Teatre]. Tots dos tenen requeriments molt diferents però tots dos intenten generar relació amb a la ciutat. El del Raval està recobert per una tela que cada any es pot canviar amb un concurs d’idees, un edifici que canvia de pell”.
Li pregunto com enfrontar-se a la crisi: “Som bons estructurant, generant valor afegit, marcant prioritats, i això pots fer-ho construint un edifici o assessorant una empresa de cotxes o de bijuteria. Nosaltres hem intentat obrir diferents camps alhora i veure en cada moment com uns poden ajudar els altres. Al principi la joieria ens va ajudar amb l’arquitectura, després l’arquitectura va impulsar el Galactic Suite; ara, potser aquest projecte de l’espai impulsarà un altre camp. Tot plegat amb trets comuns ser propositius i no tenir prejudicis”.
Marxo amb el cap ple de preguntes sobre el construir per construir, el creixement continuat, quin sentit té segons quin projecte..., no sé si en el llibre d’autoajuda que m’ha donat trobaré respostes, però tinc clar que en Claramunt seguirà sorprenent-nos.
http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/els-peus-a-terra-i-cap-a-l--espai.html