Avui, Suplement Cultura (14 de març de 2009)

Contràriament a les notícies sobre la crisi en el sector de la construcció, avui visito una empresa que ja fa anys va apostar per la innovació. Tenen un projecte notable, i també un risc important, però com a mínim ho trobo molt més interessant que els ploramiquesque es van enriquir fa uns anys i ara reclamen ajudes públiques.
Sóc a Cardona, visitant una fàbrica que fa cases, Compacthabit. Sí, sona estrany, però és exactament el que és. Estic amb Josep Tragant, cap de l’empresa; Francesc Conde, el gerent, i els arquitectes Xavier Tragant i Miguel Morte, que han desenvolupat diferents opcions per a mòduls, des de tipologies loft fins a distribucions més convencionals, unint dos mòduls paral•lels i fent-ne un de cambres i banys i l’altre de cuina menjador.
La idea s’explica fàcilment: es produeixen a fàbrica uns mòduls de formigó de 40 metres quadrats amb totes les instal•lacions bàsiques (cuina, bany, electricitat...), es traslladen en camió, s’instal•len amb grua, es collen entre ells, es connecta el conjunt a la xarxa i el bloc d’habitatges està llest. Ara bé, portar-ho a la pràctica ha suposat un salt al vuit de la constructora d’Aro, seu del projecte. Josep Tragant m’explica: “Estic convençut que hem de passar de l’artesania a la indústria. Molts oficis han desaparegut, per tant, es fa artesania sense artesans, destralera”. Suposo que van tenir un temps d’incertesa pel canvi de plantejament. “Vam trobar algunes iniciatives interessants de construcció seriada, moltes per a cases unifamiliars, però no gaires de blocs de cases. Ens vam proposar que el resultat millorés molt energèticament el model actual, tant en l’aïllament, com en la construcció”.

Un procés sorprenent
La inversió inicial és molt alta: han hagut de construir una fàbrica i fins i tot inventar-se una màquina específica per a la fabricació de la carcassa de formigó. El mòdul surt sencer després d’un procés sorprenent: plegar el formigó abans que se solidifiqui. Un cop tenen la capsa, com si es tractés d’un cotxe, una cadena de muntatge hi va afegint les instal•lacions, recobriments interns, complements, etc. Però perquè tot plegat sigui possible, s’ha de tenir encàrrecs. Estan en fase d’execució d’una promoció d’habitatges a Banyoles per a l’Incasol i acaben de guanyar el concurs per a habitatges d’estudiants de l’Escola d’Arquitectura del Vallès. El sistema compleix força paràmetres de sostenibilitat, redueix materials sobrants, ús d’aigua i temps de muntatge. Els mòduls poden ser tornats a fàbrica i remodelats per a altres usos, actualitzats. “Amb aquest sistema els edificis no s’enderroquen, es desmunten i es poden tornar usar per a un altre bloc”. Fins i tot a la fàbrica s’han instal•lat plaques solars que produeixen 45.000 quilowatts a l’any. “Generem tota l’energia que necessitem, no sols per fabricar els mòduls,
sinó també la que gastem en el moment del muntatge i per fer els materials que utilitzem”. Alhora el sistema redueix fins a un 88%els riscos laborals, segons el gerent. Per tot plegat van obtenir obtenir el premi a la Innovació en la passada edició de la fira Construmat. “A la fira s’apropava gent jove que ens deien que és la casa que voldrien; un em va dir que era com l’iPod de les cases”, recorda Xavier Tragant.
La lògica de Compacthabit és la de la indústria seriada: el cost actual dels mòduls es podrà anar reduint a mesura que la producció augmenti i s’estandarditzi el procés. En el seu pla, a mitjà termini tenen previst produir nou mòduls diaris. I per a la construcció final, s’ha previst dos mòduls diaris instal•lats per grua a l’obra. Tanmateix, cal fer una cimentació als terrenys per aixecar-hi el bloc. “El sistema és prou flexible per adaptar-nos al tipus de terreny i, per tant, a les diferents cimentacions, però també podem fer-ho sobre una planta que acull el garatge o fins i tot, en el cas d’hotels o altres serveis, com ara una residència sanitària, sobre la primera planta, on hi ha estances més grans que no surten del mòdul”.
Poso sobre la taula una pregunta que em volta pel cap fa estona: el mòdul acabarà amb el projecte arquitectònic? “No, simplement la unitat amb què pot jugar l’arquitecte és més gran. Fins ara era el totxo, ara és el mòdul. Tenim ganes de treballar amb arquitectes externs perquè estem convençuts que hi trobaran aplicacions que ni nosaltres hem pensat”. Josep Tragant m’acomiada amb una sentència: “Una evolució a mig camí seria un fracàs. La clau de l’èxit serà industrialitzar l’habitatge i, alhora, demostrar que les cases satisfan les necessitats dels que hi viuran

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/el-ford-t-de-les-cases.html