Claret Serrahima/Oscar Guayabero. Versió extensiva de l'article publicat a l'Avui (4 de gener de 2010)
No és la primera, ni segurament l'última vegada que algú ho demana, ho han fet entitats socials, intel·lectuals, associacions de veïns, artistes i cronistes de la ciutat, i fins i tot el mateix ajuntament, però potser cal tornar a fer-ho: Recuperem les Rambles!
Fa uns mesos dèiem Adéu Barcelona (Avui, 20 de juliol de 2010) quan vam veure en què s'havien convertit les parades dels ocellaires. Ara, un cop s'han sentit veus crítiques des de totes les esferes socials, l'ajuntament sembla que rectificarà i traurà definitivament els desafortunats quioscos. Malaguanyats els diners públics de l'operació però sigui benvinguda la rectificació. No és un pas enrere sinó un salt endavant. A les Rambles s’ha de treure més que posar i en tot cas, cal fer operacions d'acupuntura més que de cirurgia. Ja ho deia Itziar González quan era regidora de Ciutat Vella "tasques humils, allunyades de les grans transformacions, que compten amb petits pressupostos però són més que suficients per evitar el deteriorament de l'espai". En aquell article dèiem que perdre les Rambles és perdre Barcelona. Potser ara cal fer un últim intent de recuperar les Rambles i des d'allà recuperar Barcelona. I la manera de recuperar-la és, precisament, no fent més que fent. Potser per ser moderns hem de mantenir més de canviar.
Aquest accident geogràfic, riera, frontera i muralla. Passeig, prostíbul i passarel·la de abrics de visó. Escenari de bombes anarquistes i d’Ocañes llibertaris. Lloc de lluita sindical i de processons beates, de correfocs i capgrossos, de turistes i carteristes, de celebracions del Barça. Ara la volen fer patrimoni de la Humanitat. Però tant de bo, no la vulguin fer botiga de records tota ella, perquè deixarà de ser una cosa digne de recordar.
Ara bé, el primer i més important és que tornem a tenir ganes de ramblejar. Nosaltres ho hem fet durant uns dies. Al matí amb la gent corrent cap al treball, perquè les Rambles és un lloc on molta gent treballa. Hem vist l'eclosió de turistes i les respectives estàtues humanes quan el sol ja és viu. Hem vist la gent comprant a la Boqueria, més enllà dels maleïts tapers de fruita tallada, perquè la Boqueria continua sent un mercat i els venedors volen que sigui un mercat viu, no una escenografia on fan d'atrezzo. Hem vist, a mitja tarda, els que fan caricatures cada vegada més i cada vegada amb menys gràcia. Hem vist grups, gairebé ramats de joves buscant gresca en caure la nit. Hem vist com tanquen les botigues, poques, i com les Rambles segueixen bullint d'activitat fins que l'alba, quan es retiren els afortunats i els llestos i queden els que encara esperen triomfar aquella nit que ja no és, mullats per les mànegues.
Després de ser-hi que podem dir que no ens les mereixem. Tenim el passeig més singular de la Mediterrània i el deixem perdre per quatre quartos. I en comptes de queixar-nos hem pensat en fer propostes. Potser no seran encertades, no som experts, però ens estimem les Rambles i les volem recuperar, per tant, aquí van algunes idees:
La Rambla és, per damunt de tot, un lloc de vida però també de cultura. Tenim el Liceu i el Principal, el Poliorama i el Club Capítol. Per a quan un festival de teatre de la Rambla? Tenim tres centres culturals La Virreina, El palau Moja i Arts Santa Mònica, tenim uns museus tan singulars com el de la Eròtica o el de Cera. A les rambles hi ha les seus de les dues entitats que gestionen la cultura de la ciutat i del país. Pensar en programacions coordinades seria massa demanar? La Rambla també és l'artèria d'un món cultural i social de primer ordre: l'Ateneu, el FAD, el MACBA, el CCCB, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Massana, la futura Filmoteca, etc.
No cal fer més concursos per a pèrgoles o paviments, cal fer cultura i la gent vindrà. En tot cas, si cal alguna cosa, és fer més fluid el pas dels vianants. Lliurar la part central del passeig de les terrasses. No totes, només les que impedeixen els camins naturals dels usuaris. Però, de veritat, que no es gastin els diners en un nou model de tendals o para-sols, els que hi ha, estan bé. No necessitem disseny epidèrmic sinó dissenyar estratègies.
El trànsit rodat és un altre tema que periòdicament es revisa. Té difícil solució. La instal·lació, equivocada, de dos pàrquings a la part del gòtic i l'accés al Raval a l'altra banda, fan difícil tancar al trànsit rodat. En tot cas, es podria habilitar un carril per a bicicletes, i primar decididament el transport públic. Però Barcelona ha estat pionera en el tractament de l'espai públic, aquí potser si que hi hauria un concurs d'idees entre experts per millorar, com abans dèiem, el pas transversal dels usuaris.
Restaurants, una important llibreria, comerços singulars a protegir. Del Boadas al Pastis, de Casa Beethoven a la botiga de Fotografia Arpi, el Cafè de l'òpera, el Glaciar, Casa Gimeno, l'Amaya, són comerços que fan que els barcelonins encara tinguem motius per baixar les Rambles. Cal fer un estudi en profunditat, un recompte de llocs i de les seves necessitats, no els podem perdre, necessiten un tractament especial. La Rambla s'ho mereix.
La necessitat de seguretat és òbvia però la seguretat comença perquè els barcelonins es facin seu l'espai. A les Rambles està l'exemple: quan la Pompeu Fabra es va instal·lar, on ara hi ha l'Escola Elisava i la Biblioteca del barri, els estudiants, sense ordenances del civisme, van millorar l'entorn de forma evident. És aquesta la forma cívica de recuperar el nostre passeig fent-ho públic, familiar, viu. La seguretat es perd quan s'abandonen els orígens i quan abandonem els orígens perdem la identitat.
Poques coses de les que diem es poden inaugurar, potser no llueixen a la premsa però és, creiem, just el que les Rambles, és a dir, el que Barcelona, necessita.
http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/activisme-i-contracultura/article/recuperem-les-rambles-.html