La diada de l’11 de setembre ha estat, històricament, una jornada festiva i reivindicativa. Segons els anys la festa ha estat familiar y lúdica sense oblidar la visualització de les aspiracions nacionals. Altres vegades, el moment polític i/o econòmic ha fet que les reivindicacions socials fossin tant o més presents que les identitàries.

El moment actual és força convuls per ambdós motius, l’actual procés demana una imatge clara de la societat per no desinflar el 9N abans que ho facin el politics, que ho faran. No tinc dubtes de que l’ANC farà, un cop més, una demostració de força, de poder de convocatòria i saber fer organitzatiu. De ben segur que famílies senceres faran de la V una festa. Ja m’imagino les imatges del dia, amb nens i avis plegats agafats de les mans. Els més agosarats cantaran els segadors. Els més joves portaran les estelades de capa. Espero sincerament que surti be i que hi hagi molta gent.

Ara be, de debò sortirem al carrer amb una rialla a la cara i no els direm als qui ens governen, allà i aquí que ja n’hi ha prou de retallar drets socials mentre els dirigents son enxampats, dia si dia també, en corrupteles de tot tipus?.

En serio no demanarem la dimissió de Boi-Ruiz per estar venent a preu de saldo la nostra sanitat pública als seus antics socis?. Recordem que ell era el president del gremi de Mútues privades just abans de ser conseller.

Voleu dir que deixarem passar la ocasió de demanar la dimissió de Felip Puig, que ha sortit de rosetes del desallotjament de Plaça Catalunya i d’afers com el d’Ester Quintana?. I a  l’Espadaler no li cridarem res sobre les execrables retencions i humiliacions als manifestants de Can Vies?.  Per cert, que en Felip Puig també és conseller de turisme. Res de la Barceloneta per dir-li?

Tornarem a casa contents, sense dir-li a la senyora Rigau que encara que hagi muntat això de “Som escola” per desactivar la Plataforma en defensa de l’Escola Pública Catalana, no ens oblidem que està tancant centres públics mentre subvenciona escoles d’elit de l’Opus? No li direm que el nostre model d’ensenyament no tant sols es basa en el català? No li farem pancartes recordant-li que la coeducació, l’escola pública de qualitat, d’igualtat d’oportunitats, l’escola inclusiva, etc, també és el nostre model i el defensarem fins al final?.

No li exigirem al conseller Josep Maria Pelegrí una posició clara envers els transgènics? No li reclamarem una solució per la pífia dels purins? No li direm clar que volem un etiquetatge honest dels aliments que mengem? No li retraurem que el seu sigui el govern que més està desprotegint el medi natural des de la transició?

A Santi Vila, no li recordarem que han estat a punt d’aprovar una normativa per a permetre edificar hotels dins dels ports, incomplint la llei de costes? No li direm res de la MAT? Del tema peatge tampoc en farem esment?

I a l’Andreu Mas-Colell no li cantarem les quaranta per la penúria en que està sumint el país? No li direm que, a banda de retallades, també ens afecta i molt la seva distribució, la seva nefasta distribució, retallant en les parts més febles i reforçant els vincles privats amb la venda d’empreses que generaven superàvit com Tabasa al grup Abertis, propietat de l’assessor d’Artur Mas en temes econòmics Salvador Alemany?

A Ferran Mascarell, no li direm res sobre la nova llei en que pot retallar i fins hi tot suprimir una subvenció una vegada ha estat aprovada i la despesa ha estat feta pel subvencionat? Cap menció a la seva política de tancament de centres públics d’art contemporani? Cap crit pels centenars de creadors, companyies i empreses que han hagut de tancar per la seva morositat en el pagament?

A la Neus Munté i Fernàndez no li preguntarem com és possible que permeti que el 16% dels nens catalans estiguin en el límit de la pobresa? Que les beques menjador es redueixin, un any més, quan sabem que per molts infants és l’únic àpat calent? No li farem saber que no ens agrada les centres d’internament d’immigrants i que malgrat pertànyer a les competències de l’Estat també el seu departament hauria d’implicar-se?

I em deixo centenars de coses, d’aquests i d’altres departaments, per les que caldria fer de l’11 de setembre una jornada d’afirmació nacional però també de reivindicació social. L’una sense l’altre no em serveix, em sembla fer-li el joc al pitjor govern que hem tingut mai. Em sembla que si la gent que anirà a la V no li diu a la cara d’Artur Mas, que no estan disposats a tragar el cas Pujol, que no estan disposats a tolerar que els governi un partit que te la seu embargada pel cas Palau, li estem donant un xec en blanc perquè segueixi robant-nos a mans plenes, en el dia a dia, mentre ens ven processos històrics i una Ítaca de pa sucat amb oli.

És per tot plegat que espero que aquest any, el dia 12, La Vanguardia no pugui titular tipus “La gran festa del nacionalisme tranquil” i hagi de fer-se ressò del malestar social que Catalunya te envers el seu govern, sense que això vulgui dir que està a favor del nefast govern de Madrid. No desitjo que ningú prengui mal, ni que hi hagi destrosses, però si les hi ha, espero que no siguin fetes per fatxes anticatalans si no per joves que es veuen sense futur i que diuen prou a aquest govern corrupte, antisocial i neoliberal. Per molts contenidors que cremin, ni s’aproparan a la fortuna que la família Pujol i molts altres ens han robat a tots plegats.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/activisme-i-contracultura/article/motius-per-anar-a-la-diada-de-l---11-de-setembre--.html