Henry David Thoreau explica en el seu llibre "Walden o la vida als boscos" la seva teoria sobre el preu de les coses. Es podria resumir que el preu d'alguna cosa és el temps que et costa adquirir-lo. Així per exemple caminar la distància d'un viatge en tren de 30 milles (entre el seu poble i el poble del costat) pren un dia, però que el treballar per guanyar els diners per pagar el bitllet de tren que et porta a aquest poble en un parell d'hores, prendria més d'un dia.
És una teoria interessant, quantificar el que costen les coses pel temps que et porta guanyar els diners per obtenir-les. Em sembla més real que la quantificació econòmica. Sobretot, perquè veiem que el preu no és el mateix per a tothom. Davant d'un mateix producte, hi pot haver diferents preus, depenent del que cobri el comprador pel seu treball.
Posem per exemple un treballador que cobri el SMI (Salari mínim interprofessional). Aquest està en 24,53 € al dia. Sense arribar a això, un mileurista estaria sobre els 33 € diaris. D'altra banda, el sou mitjà dels executius, no dels membres de consells d'administració si no simplement executius, és d'uns 150 € al dia.
Per aquest motiu veiem que per pagar un lloguer mitjà a Barcelona, ​​que és de 903,40 €, al treballador amb el SMI li costa 36,8 dies. A l'mileurista gairebé 28 dies. Per contra, l'executiu li costa 6,02 dies.
Un menú d'11 € li costa al treballador amb SMI gairebé mitja jornada laboral, a l'mileurista més de 4 hores, mentre que a l'executiu li suposa poc menys d'una hora de treball, suposant que treballin tots dos 8h diàries.
Sota aquest prisma veiem que les diferències de classe, no només fa que les condicions laborals siguin molt pitjors per a la classe treballadora, també els productes, serveis i drets li resulten molt més cars. Accedir al mateix no costa el mateix per a tots per tant, el seu preu monetari no reflecteix el preu real que pagarà cada un.
Es podria argumentar que allò que més cobren per hora, també han invertit temps en la seva formació, però aquesta equació és falsa. La quantitat de persones amb estudis universitaris amb sous mileuristes i la quantitat d'alts executius sense estudis desmenteixen aquesta relació causa efecte.
Pensem en la bretxa laboral entre homes i dones. Cobrar menys per la mateixa feina fa que tot allò que compres sigui més car. Per tant, les dones no només cobren menys pel mateix sinó que paguen més pel mateix. És una doble discriminació. Afegint a més que les dones solen tenir més estudis que els homes, per ocupar un mateix càrrec.
D'altra banda, si, com diu Thoreau, vam comprar amb temps laboral cal plantejar-se que com més comprem més temps laboral estarem invertint. Per contra si aconseguim reduir el consum podrem reduir el nostre temps laboral invertit. Menys coses ens donen més temps per a nosaltres. No és nou, però el decreixement vist així és una doble guany. Menys petjada ecològica i menys temps segrestat. El preu econòmic és massa abstracte per veure el seu veritable valor. Quan anem a consumir alguna cosa, un producte, servei, experiència, etc, pensem quantes hores de treball ens va a portar pagar-la. Igual vam decidir que podem prescindir d'aquesta compra i dedicar part del temps que estalviem a una altra cosa que no sigui guanyar diners.
Agafem en clàssic "Time is Money" i donem-li la volta "Money is Time". Si, els diners són temps, temps segrestat per obtenir els diners necessaris per comprar.
http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/activisme-i-contracultura/article/money-is-time.html