Durant aquesta tardor, el govern de la Generalitat vol aprovar un decret de menjadors escolars als centres públics. Aquest decret suposarà, de facto, que les Ampes o Afes (Associacions de pares i mares de les escoles o Families) perdin tot control sobre l’espai del migdia. Des del pati d’abans de dinar fins que tornin a entrar a l’aula. A partir d’ara la contractació i gestió del servei de menjadors i monitors annexes queda a criteri d’Ensenyament i admet que el menjar arribi com a càtering des d’una empresa externa. En molts casos, quan l’escola, no la Ampa, no pugui fer-se càrrec de la gestió, el servei de menjador quedarà directament en mans del Consell Comarcal, que podria optar per transferir-lo a una empresa a través d’un concurs públic.

No és la primera vegada que la Generalitat intenta apartar a les Ampes/Afes de la gestió dels menjadors. El Tribunal de Contractes Públics va tombar a finals de febrer del 2016, per segona vegada (la primera ho va fer al juliol del 2015) l’acord marc de menjadors escolars per al Maresme i per al Vallès Oriental amb el qual el Departament d’Ensenyament volia regular les adjudicacions dels 200 centres educatius d’aquest territori. Va ser l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) qui va interposar la demanda perquè considera que s’havia impulsat de manera precipitada, sense diàleg amb el sector i perquè «limita i perjudica les petites i mitjanes empreses i no permet als centres d’ensenyament participar de cap manera en la selecció de les empreses adjudicatàries». Des de sindicats de mestres i des de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) també es van oposar públicament a aquest acord marc, entre altres motius, perquè podria afavorir la concentració d’aquest servei en mans de grans companyies.

Ara, amb aquest decret que es vol aprovar abans de Nadal, s’intenta esquivar les sentencies. De fet, l’actual Conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha defensat el canvi de gestió, malgrat la sentència negativa del Tribunal de Contractes. Tot plegat sembla que respon a l’interès que grans empreses han posat en la gestió dels menjadors i els temps d’abans i després. Actualment, hi ha set grans empreses o fundacions que gestionen cada una més de 50 menjadors d’escoles d’infantil o de primària catalanes. D’aquestes, n’hi ha de tres tipologies diverses: quatre pertanyen a grans companyies de la restauració, una és una empresa d’educació en el lleure independent de grans grups i dues són fundacions vinculades al món dels esplais. En total, tenen l’adjudicació d’aproximadament una quarta part dels 3.996 centres d’educació d’infantil i primària de Catalunya (2.642 són públics i 1.354 concertats o privats).

Amb el nou decret, aquesta proporció podria canviar radicalment, ja que les grans empreses ofereixen condicions més econòmiques als Consells Comarcals. Però això sempre és a costa d’una pèrdua de qualitat alimentaria i humana. Els pares ja no podran contractar aquells monitors que els semblin millors sinó que seran gestionats per les empreses adjudicatàries. Tampoc podran introduir temes com l’autogestió, alimentació de Km0 i/o biològica.

I qui hi ha al darrera d’aquestes empreses? Segons un article de El Crític 
La que mou més volum de negoci a Catalunya és Eurest, gestiona més de 300 menjadors escolars (a la seva web assegura que arriba als 400) a través de Scolarest, la seva branca especialitzada en alimentació infantil. Aquesta empresa forma part de la companyia britànica Compass Group, que és líder mundial del sector de la restauració col•lectiva i serveis auxiliars, i que serveix cada any 4.000 milions d’àpats a 50 països, 75 milions dels quals a l’Estat espanyol. Del negoci que fa a Catalunya, el 45% prové precisament de centres escolars.
Darrere la segueix la companyia de matriu catalana Serhs, considerada per la USTEC un «veritable lobby convergent» i que, amb Ramon Bagó al capdavant, va ser investigada en un possible cas de corrupció per la contractació de serveis per hospitals concertats i que finalment va quedar arxivat perquè, malgrat les sospites, no es podia constatar el delicte. Serhs prepara i serveix 23.000 àpats diaris per a col•lectivitats arreu de l’Estat espanyol, més de la meitat dels quals en menjadors escolars catalans.
Entre les que formen part de hòldings també hi ha Serunión i Activa Educacional ISS. Tot i la manca de dades, la resta d’agents del sector les situen totes dues entre les que gestionen més menjadors escolars a Catalunya. Serunión és una empresa de restauració col•lectiva que serveix a 450.000 comensals diaris a l’Estat espanyol i que forma part del grup Elior, el quart grup mundial en restauració col•lectiva. Pel que fa a Activa Educacional, està integrada dins de la companyia internacional ISS, que serveix 1,2 milions d’àpats el dia arreu del món. Les filials d’ISS, que són propietat del banc Goldman Sachs, han aconseguit contractes públics a Catalunya de neteja i de càtering per 31,6 milions en els últims quatre anys. Segons una investigació feta per CRÍTIC, ISS Soluciones de Catering n’aporta a la suma gairebé 12,5 milions.

A banda d’aquets informe de El Crític, una de les que te més interès en entrar al “mercat” català és Clece, una filial de ACS, a la fi propietat de Florentino Perez. Aquesta empresa, amb una pila de casos per conflictes laborals, ja gestiona 125 escoles (a tot l'Estat) i la seva aposta per Catalunya és molt agressiva. Tant sols cal posar als buscadors “Clece” i “escoles” per veure que allà on gestionen algun aspecte escolar hi ha conflictes.

Al mes de setembre va néixer SOS Menjadors amb la finalitat principal d’aixoplugar sota seu famílies d’alumnes, sindicats, entitats i organitzacions vinculades amb el sector de les col•lectivitats, el món educatiu i la sobirania alimentària, per impulsar un nou canvi de paradigma pel que fa al temps de migdia als centres educatius de titularitat pública. SOS Menjadors defensa elevar la categoria pedagògica del menjador, com un espai educatiu més del centre, i integrat plenament en el projecte educatiu. Per altra banda demanda que aquest espai reconegut s’emmarqui dins el dret a l’educació i que per tant sigui universal i gratuït, garantint alhora el dret a una alimentació de qualitat de tots els alumnes en període escolar.

La lluita més important és que les Ampes/Afes no perdin la gestió dels espais del migdia, entenent-lo com una part més de l’experiència educativa dels alumnes i vetllant per la qualitat alimentaria. D’altra banda, cal incloure clàusules socials a la contractació als centres públics: neteja, menjadors, suport escolar, de manera que el benefici d’aquestes empreses concessionàries com Scolarest, Clece, Serunion, Serhs ja no surti de l’explotació de les treballadores/ors i de la dubtosa qualitat dels menús escolars. Per tot plegat, crec sincerament que cal oposar-se al nou decret que la Generalitat.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/activisme-i-contracultura/article/els-menjadors-i-la-llotja-del-bernabeu.html