Un exemple clàssic és el carbó. Conegut és que pel carbó es va poder iniciar la revolució industrial però ja en la seva obtenció amb la desaparició dels anomenats boscos primitius per l'explotació industrial de l'hulla hi havien efectes negatius. D'altra banda la insalubritat de les persones que estan en contacte amb el carbó anava des dels miners que la extreien, fins als treballadors que treballaven en les fàbriques mogudes pel vapor que el carbó escalfava, fins als ciutadans de les ciutats on s'ubicaven aquestes fàbriques. Les imatges narrades en "Jack the Ripper" testifiquen això últim. Negar l'avanç social que va suposar la mecanització dels objectes de consum seria utòpic, com va intentar el mateix Walter Gropius partint d'un socialisme militant, però ignorar la multitud d'efectes col·laterals d'aquest avanç és, no només demagògic sinó també ideològic. El carbó va establir les bases del capitalisme i la defensa del seu ús indiscriminat era també una opció capitalista, on només compten els marges de benefici i l'expansió del mercat.

El cas del petroli no és menys evident, la seva extracció, refinat i transport ha causat alguna de les catàstrofes ecològiques més terribles de la història. En els comptes de resultats i el preu de mercat no es valoren aquestes despeses astronòmiques, no només en termes monetaris sinó també en el que s'anomena el capital natural. El capital natural és el potencial de la naturalesa que produeix un flux sostenible de valuosos béns i serveis útils o renda natural al llarg del temps, tenint en compte el seu poder i velocitat de recuperació. Les quantitats de capital natural que hem dilapidat per poder omplir el dipòsit del cotxe o fer funcionar les nostres fàbriques, avions, baixells, són esgarrifoses. Un cop més, ignorar els beneficis que ha aportat el motor d'explosió seria ingenu, però ignorar els seus efectes nocius és pervers.

Aquests dies, hem sabut que s'està estudiant la possibilitat d'utilitzar un sistema anomenat fracking per obtenir gas d'algunes zones de Catalunya, concretament una al voltant d'Osona (batejada com a projecte Leonardo) i una altra a les comarques lleidatanes de la Segarra i la Noguera ( projecte Darwin). El primer és conèixer que és el fracking: és un terme anglosaxó per referir-se a la tècnica de fracturació hidràulica per a l'extracció de gas no convencional. Consisteix en l'extracció de gas natural mitjançant la fracturació de la roca mare per extreure el gas atrapat. S'utilitza una tècnica de perforació mixta: en primer lloc es perfora fins a 5000 metres en vertical i després es perfora diversos quilòmetres en horitzontal (2 a 5). Llavors s'injecta aigua amb sorra (98%) i una sèrie d'additius químics (2%) a gran pressió. Això fa que la roca es fracturi i el gas s'allibera i ascendeix a la superfície a través del pou. El procés es repeteix al llarg de la veta de roca rica en gas.

Sense tenir massa coneixements de geologia un ja sospita que tanta moguda sota terra no ha de ser res de bo per al medi on s'aplica, però només que es busqui una mica apareixen múltiples llistats de problemes associats al fracking en zones dels EUA on es porta aplicant ja fa anys: Contaminació de les aigües superficials i subterrànies, contaminació de l'aire, afeccions a la salut humana, alteracions del paisatge i el terreny, contaminació de sòls en tancar els pous, risc sísmic, són només alguns.

Es dóna la circumstància que alguns llocs elegits estan catalogats com PEIN (Paratges d'Especial Interès Natural). Però això no és el més rellevant, el veritablement important és que quantitativament el fracking no és rendible. Només ho és si: a) no es comptabilitza en la seva explotació el capital natural consumit. Només amb la contaminació dels aqüífers que s'estendria fins al mar, ja que les depuradores no poden eliminar els més de 500 compostos químics verinosos per a la salut que s'injecten a la terra i que podriran l'aigua en tot el seu recorregut, ja és una operació deficitària  b) Les administracions públiques o bé financen part de l'operació o redueixen les despeses burocràtics de permisos o bé col·laboren en demanar fons comunitaris per al desenvolupament, etc.

Un altre aspecte derivat, i si es vol anecdòtic però terrible, és l'alt índex d'ocupació de terra a causa de les plataformes de perforació, les zones d'aparcament i maniobra per a camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d'accés

El problema és que qui explota el gas no es fa càrrec de les despeses derivades, ni els de la salut, ni les de la terra, ni els de l'aigua, ni els de l'aire. Només així és rendible. La legislació sobre el tema és dubtosa, l'Estat francès ha prohibit la pràctica del fracking, el Parlament Europeu desaconsella en un informe, el fracking, per ser demostradament nociu per al medi ambient i la salut de les persones i aquí s'exigeix ​​una fiança de restauració i garanties monetàries de responsabilitat ambiental. Però, com es pot quantificar l'abast de les pèrdues del medi ambient si aquestes es poden estendre a diverses generacions? Les escales en què es mesura aquest impacte ambiental estan fetes a la mida de les necessitats de les empreses. No en va, molts dels polítics retirats estan en consells d'administració o treballen com a assessors d'empreses energètiques. Aquest lobby té prou poder per doblegar qualsevol legislació.

I així arribem al nucli del problema. Què aportarà aquest gas que s'aconsegueixi? Escalfar llars, poder cuinar, alimentar calderes i turbines d'indústries, etc. És indubtable que cal tenir en compte aquests beneficis. Però cal valorar si aquests serveis es poden oferir amb un cost ambiental més baix. Si no és així, endavant, les meves benediccions per al fracking, el món és un espai en constant mutació per l'acció humana i ens haurem d'acostumar a aquestes noves condicions. Però es pot aconseguir escalfar les cases i cuinar amb energia solar i alimentar les indústries amb energia elèctrica obtinguda per fons renovables ja sigui in situ, que sempre és millor o en plantes específiques. Si tot això és possible, els permisos per iniciar aquestes prospeccions i perforacions han de ser il·lícits, tant moral, política com legalment parlant.

Com no és probable que el govern de la Generalitat apliqui aquesta lògica, que d'altra banda, fins i tot en termes econòmics (a llarg termini) és de sentit comú, serà la societat civil la que, com de costum, hagi de recordar als seus governants que són només gestors temporals dels nostres impostos i el nostre territori i que en la balança de la seva gestió no pot amagar les despeses mediambientals derivades de les seves accions o de les accions consentides per ells. I la crisi no pot ser una excusa, perquè les despeses econòmiques derivades del fracking aniran a parar al dèficit públic, que ja el tenim prou malmès i en canvi els beneficis a una empresa privada. Al voltant d'aquests processos sol haver una gran opacitat. En aquest cas, el govern central va decidir per decret que s'havia de buscar gas mitjançant el fracking a tot el Pirineu, la Generalitat només ha fet de comparsa. Per a les prospeccions, estan litigant diverses empreses amb contactes en partits polítics. Una d'elles és una empresa anglesa, el seu propietari apareix a la llista Forbes i és responsable de l'extracció de gas i petroli en altres llocs del món entre ells el mar del Nord.

Ja hi ha diverses plataformes en marxa: Plataforma Aturem el Fracking (PAF), http://riudauranofracking.wordpress.com , etc

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/activisme-i-contracultura/article/el-fracking-o-les-solucions-problema.html