Activisme i contracultura

Ciència ficció i consells d'administració

Ni en les pitjors distòpies literàries haguéssim llegit una cosa tan absurda com una legislació que desincentivi l'ús d'una energia renovable estant, com estem, a les portes d'una crisi energètica de conseqüències imprevisibles.

Si un analitza els avenços tecnològics de la història i els canvis socials que aquests han produït sembla obvi que la tècnica sempre va per davant de la moral, l'ètica o la política. Si un analitza la ficció que es basa en la ciència, que no sempre és ciència-ficció, sembla que la literatura va sempre per davant de la tecnologia. Així que si volem saber com serà el futur cal llegir més ficció, alguna revista científica una mica menys d'assaig i gairebé res d'anàlisi política i moral.

Deixant això clar, la realitat d'avui, és la que és. Si bé és cert que els polítics sempre volen vendre'ns que el demà serà avui demà mateix, sol passar que el seu avui és més ahir que una altra cosa. L'últim exemple de la seva retropasado, que ens volen vendre com un demà millor, quan no arriba ni a un ahir regular, és el decret llei sobre l'autoconsum elèctric que el govern del PP vol aprovar en breu.

Ni en les pitjors distòpies literàries haguéssim llegit una cosa tan absurda com una legislació que desincentivi l'ús d'una energia renovable estant, com estem, a les portes d'una crisi energètica de conseqüències imprevisibles. La crisi financera no podrà alentir per molt més el punt de no retorn de l'ús dels combustibles fòssils. La idea que l'energia que es pugui generar amb plaques solars del terrat, teulada o hort solar, surti més cara per a qui la produeix que l'energia elèctrica produïda per centrals tèrmiques, nuclears, hidroelèctriques a quilòmetres de distància és tan delirant que sembla tret d' un mal còmic de dictadors malvats en planetes llunyans.

És ben cert que no és la primera vegada que els polítics, per interessos de curt abast històric i gran rendibilitat personal, plantegen lleis que intentar posar fre a tecnologies horitzontals. Internet és potser el millor exemple.

Jeremy Rifkin, va teoritzar fa anys sobre l'energia distributiva, va ser alguns anys després que la tecnologia fes possible l'obtenció al detall d'energia per sistemes fotovoltaics o eòlics a preus raonables. "L'ocàs de l'era del petroli que vivim es prolongarà, com a molt, fins al 2030. Només cal apostar per la generació d'energia a partir del sol, l'aire, les escombraries o la força del mar, per les piles d'hidrogen com a mecanisme per emmagatzemar, i per un model de gestió distributiva que permeti als usuaris prendre o injectar energia a una xarxa intel·ligent d'acord amb les seves necessitats ".

Això va ser anys després que un pseudo-enginyer i escriptor de ciències futuribles com va ser Buckminster Fuller escrivís "Manual operatiu de la Nau Espacial Terra". En aquest llibre afirma que en aquesta nau no hi ha passatgers, sinó que tots som tripulants i en aquesta responsabilitat inclou l'obtenció d'energia. Fuller deia, ja en 1969 que, per aconseguir la supervivència de la humanitat, eradicant la pobresa i la fam, cal pensar en conjunt. Tots formem part de la nau. Aquest repte implicava una revolució en el disseny i en la innovació, un replantejament en la manera en què les societats fan ús dels seus recursos naturals per guiar la nostra "Nau Espacial Terra" cap a un futur sostenible.

La manera que el PP, imagino amb el beneplàcit del PSOE i el silenci del PNB i CiU, està intentant que les companyies elèctriques segueixin tenint grans beneficis malgrat les milionàries subvencions públiques que reben, és tan burda, tan de traç gruixut que ha fet posar vermell fins i tot a governs tan poc "progues" com l'alemany. És d'una obscenitat impúdica, no en va la porta giratòria entre la política i els consells d'administració de les elèctriques, és de les més actives amb presència d'expresidents del país i exministres. Els consellers de les elèctriques s'han repartit més de 180 milions des del començament de la crisi. Des de 2008, els membres dels consells d'administració d'Iberdrola i Endesa han cobrat, respectivament, 67 milions d'euros, i els de Gas Natural-Fenosa, altres 45,8 milions. En aquest període, les empreses han guanyat més de 42.000 milions d'euros. La retribució dels vocals no executius ha ascendit a més de 54 milions entre 2008 i 2012. D'alguna lloc han de sortir tants milions.

Les traves a l'autoconsum elèctric que proposa la reforma energètica són tan impopulars que cada vegada són més les veus que adverteixen que aquesta nova normativa provocarà una desobediència civil a gran escala, tal com destaca Forbes. "Els espanyols simplement decidiran no complir la llei", apunta la revista nord-americana.

L'anomenat "peatge de suport" és un nou impost que s'introdueix seguint el raonament de que mentre el consumidor està connectat a la xarxa elèctrica, es beneficia del suport que li ofereix aquesta xarxa "tot i que estigui consumint electricitat produïda per la seva instal·lació de generació associada ". El resultat és que autoconsumir energia surt un 27% més car que comprar-la a la xarxa. Parlo del preu econòmic del kilowatt, no del cost ecològic, que sens dubte és infinitament superior en el cas de sistemes no renovables.

Al marge d'això, estaria bé saber el preu real (en termes de producció) del kilowatt. En aquests cinc anys i mig de crisi, l'economia espanyola s'ha enfonsat, el rebut de la llum ha pujat més d'un 50% i el benefici acumulat per aquestes empreses ha superat els 44.000 milions d'euros mentre el ja famós dèficit de tarifa elèctric ha continuat la seva escalada.

I davant d'aquesta situació, com podem actuar? Seguint amb la introducció:

Si jo fos un escriptor de ciència i de ficció, encara que no necessàriament en aquest ordre, deixaria d'escriure sobre tecnologies de democratitzen l'obtenció de l'energia i em posaria a escriure sobre sistemes socials i polítics. Hem de començar a imaginar sistemes d'organització social en la ficció, perquè després els "tecnòcrates" de la política comencin a "crear-los", els analistes els puguin teoritzar i finalment els polítics els hagin d'aplicar.

Si jo fos enginyer o inventor o científic, deixaria de treballar en millorar els sistemes de les plaques solars o de microgeneradors eòlics i em centraria en sistemes de pirateig de la xarxa elèctrica. En sistemes de camuflatge i ús clandestí de microcentrals d'obtenció d'energia per sistemes renovables. Pensaria en sistemes de dissuasió per a inspectors. En maneres de pontejar els comptadors, en kits perquè la gent es pugui fer la seva pròpia llum, com es destil·la el seu propi alcohol en alambins casolans.

Però resulta que el que sóc és una cosa semblant a un observador de la realitat, un teòric de l'existent, és a dir, un tafaner que li agrada parlar més del compte. Així que per això escric aquest text.

 

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/activisme-i-contracultura/article/ci--ncia-ficci---i-consells-d--administraci--.html